TEMA 1: EL SISTEMA ESCOLAR. LA INSTITUCIÓ ESCOLAR.
El sistema escolar de l'escola moderna il·lustrada va sorgir a partir de la Revolució Burgesa a França al 1789. Els ilustrats van crear la institució escolar, és a dir, el model d'ensenyament basat en el principi del pensament il·lustrat (pensar amb la raó) que hi hauria a les escoles, per tal d'apartar als aristocrates, nobles i clero del poder i poder fer la república, el progrés.
Els il·lustrats
Podem destacar entre els il·lustrats que es van ocupar de l'ensentyament a dos grans racionalistes: Rousseau i Condorcet.
Jean-Jacques Rousseau: El primer va fer una reflexió sobre com s'havia d'educar a un nen de manera narrativa (els nens han de ser educats segons els seus interessos i no per estricta disciplina). Creia que els docents hem d'observar i saber veure els enfants que hem d'educar, és a dir, coneixer-los per poder coinduir-los i acompanyar-los en el seu procès d'aprenentatge basant-se en l'experència i no en la teoria. El nen ha d'aprendre per si mateix, ha de tenir motius per realitzar coses per ell mateix. Creu que l'home (el nen) és bo per naturalesa i que la humanitat que planteja una educación basada en el transcurs natural és una societat más liure.
«Asignad a los niños más libertad y menos imperio, dejadles hacer más por sí mismos y exigir menos de los demás».
«Formar al hombre es la primera tarea, la segunda es formar al ciudadano, porque no se puede formar a ambos al mismo tiempo».
Nicolas de Condorcet: Aquest polític i filòsof il·lustrat volia que la cultura arribès a tothom i es basava en el principi d'instrucció universal, l'educació pública i separar aquesta de l'esglèsia. Es va interessar per la defensa dels Drets Humans i, en concret, pels de les dones. La seva finalitat era tenir una democràcia capaz d'asegurar la felicitat i el desenvolupament de tots els individus de la nació. De la mateixa manera la instrucció pública té com a finalidad ofrerir als éssers humans l'oportunitat de desenvoluparles seves capacitats, així coo satisfer les seves necessitat per poder lograr el seu benestar y la convivencia a la societat.
«La labor de la escuela es enseñar a que cada uno sea su propio educador; capaz en todo momento de consultar su razón (un ser autónomo)».
Jean-Jacques Rousseau: El primer va fer una reflexió sobre com s'havia d'educar a un nen de manera narrativa (els nens han de ser educats segons els seus interessos i no per estricta disciplina). Creia que els docents hem d'observar i saber veure els enfants que hem d'educar, és a dir, coneixer-los per poder coinduir-los i acompanyar-los en el seu procès d'aprenentatge basant-se en l'experència i no en la teoria. El nen ha d'aprendre per si mateix, ha de tenir motius per realitzar coses per ell mateix. Creu que l'home (el nen) és bo per naturalesa i que la humanitat que planteja una educación basada en el transcurs natural és una societat más liure. «Asignad a los niños más libertad y menos imperio, dejadles hacer más por sí mismos y exigir menos de los demás».
«Formar al hombre es la primera tarea, la segunda es formar al ciudadano, porque no se puede formar a ambos al mismo tiempo».
Nicolas de Condorcet: Aquest polític i filòsof il·lustrat volia que la cultura arribès a tothom i es basava en el principi d'instrucció universal, l'educació pública i separar aquesta de l'esglèsia. Es va interessar per la defensa dels Drets Humans i, en concret, pels de les dones. La seva finalitat era tenir una democràcia capaz d'asegurar la felicitat i el desenvolupament de tots els individus de la nació. De la mateixa manera la instrucció pública té com a finalidad ofrerir als éssers humans l'oportunitat de desenvoluparles seves capacitats, així coo satisfer les seves necessitat per poder lograr el seu benestar y la convivencia a la societat.«La labor de la escuela es enseñar a que cada uno sea su propio educador; capaz en todo momento de consultar su razón (un ser autónomo)».
«Sólo a través de la educación se puede alcanzar la perfección humana».
Els romàntics
Amb l'arribada del romanticisme a finals del segle XVIII, nous ilustrats romàntics van apareixer amb les seves teories sobre uan bona educació: Schillet i Goethe. Aquest, barrejaven raó amb sentiments i emocions, per tant no eres tan racionals com els il·lustrats francesos.
Friedrich Schiller: La seva teoria fonamental era salvar els trets humans. Considerava l'ennoblecimient del caràcter humà plantejat en l'educación del hombre y de la humanitat, per a un Estat racional. De aquesta manera, Schiller suggereix una crítica a la raó il·lustrada, posada en pràctica de la qual ha fracasat. La bellesa doncs, como principi de llibertat o autonomía en l'apariencia sensible, es relaciona íntimament amb l'essència moral del ésser human que es, precisament, ser per la llibertat. Per això, leducació de l'home, ha de ser "estètica". La bellesa sería la instansia que fa posible educar simultàneament la facultat sensible y la facultat racional ja que las conté a ambdues. és així que la cultura pugui considerar-se como «estètica». L’estètica és la que manté l’equilibri entre la raó i el sentiment.
Johann Wolfgang von Goethe: Per a Goethe, l'educació tenía dues besants: l'acte d'ensenyar el contingut i el seu resultat, que ha de ser indicat a la formació de una personalitat humana i disciplinada, on l'individuo es reconozca a sí mismo com a ésser natural, al mateix temps que sea capaç de captar la grandesa de la natura amb humildad y respecte.
Els romàntics
Amb l'arribada del romanticisme a finals del segle XVIII, nous ilustrats romàntics van apareixer amb les seves teories sobre uan bona educació: Schillet i Goethe. Aquest, barrejaven raó amb sentiments i emocions, per tant no eres tan racionals com els il·lustrats francesos.
Friedrich Schiller: La seva teoria fonamental era salvar els trets humans. Considerava l'ennoblecimient del caràcter humà plantejat en l'educación del hombre y de la humanitat, per a un Estat racional. De aquesta manera, Schiller suggereix una crítica a la raó il·lustrada, posada en pràctica de la qual ha fracasat. La bellesa doncs, como principi de llibertat o autonomía en l'apariencia sensible, es relaciona íntimament amb l'essència moral del ésser human que es, precisament, ser per la llibertat. Per això, leducació de l'home, ha de ser "estètica". La bellesa sería la instansia que fa posible educar simultàneament la facultat sensible y la facultat racional ja que las conté a ambdues. és així que la cultura pugui considerar-se como «estètica». L’estètica és la que manté l’equilibri entre la raó i el sentiment.
Johann Wolfgang von Goethe: Per a Goethe, l'educació tenía dues besants: l'acte d'ensenyar el contingut i el seu resultat, que ha de ser indicat a la formació de una personalitat humana i disciplinada, on l'individuo es reconozca a sí mismo com a ésser natural, al mateix temps que sea capaç de captar la grandesa de la natura amb humildad y respecte. Una mica més d'història...
Cal que ens situem ara finals del segle XVIII, principis del segle XIX a França, a l'imperi napoleònic. Napoleó va ser un despota il·lustrat que utilitzà la institució escolar com a instrument del despotisme, ja que les lleis per afavorir en un principi la població foren també utilitzades per destruirla i fer-la caure en la summisió. Principi Uniformització - centralisme (el poder és centralitzat). Es basà en els tres pilars de l'Imperi Romà (Llengua-dret-religió) pero amb una modificació: Napoleó utilitzà la triada llengua-dret-escola, possant l'accent en que l'escola igualaria tots els ciutadans, així tots parlarien la mateixa llengua. Alhora, aquest fet va destruir part de la cultura francesa, ja que es va afavorir a la feblessa del bretó i del rossellonès.
Definició de conceptes
Sovint ultilitzem diversos termes per anomenar un sol fet, però aquest no és el cas. Molts cop s'utilitzen paraules com instrucció, ensenyament o educació com a sinonims, però podem veure que, realment, són termes molt diferents dins d'un mateix context.
Instrucció: Fa referència a l'aprenentatge repetitiu, aquella part de l'ensenyament i l'educació que s'encarrega de fer aprendre a llegir, escriure i ensenyar matemàtiques i cultura general. Es un component que només es pot aprendre a base de repeticions, com a exercici rutinari.Un cop adquirit el coneixement, un s'oblida amb una mica d'exercici de tant en tant.
Ensenyament: Mostra,ensenya i guia del coneixement. El mestre el presenta, l'explica i el contextualitza. Te a veure, doncs, amb la didactica, ja que aquesta és la ciència que s'ocupa d'ensenyar, dels metodes pràctics de l'ensenyament i de teories pedagogiques sense les quals no podriem ensenyar correctament. En l'actualitat, es fa servir la paraula ''metodologia'' per asignar quin mètode farem servir a classe, és a dir, a vingut a substituir la paraula ''didàctica'', encara que no és ben bé el mateix. Metodologia és el metode que es fa servir per cada ciència, de manera que didàctica és molt més concret perque només fa referència a les ciències de l'educació. Així doncs, vol dir crear situacions d'aprenentatge.
Educació: Ho engloba tot, no li correspon a l'escola però ha de participar-hi. La tasca d'educar correspon principalment als pares, però l'escola i els mitjans de comunicació també intervenen en aquest procès de concienciació moral, cultural i de conducta del nen. L'educació és el procès de desenvolupament personal i social i la conducció a comportaments culturals que esdevindran hàbits.
Ensinistrament: Correspon a l'habit de fer alguna cosa per millorarla, basant-se en una repetició d'aquella tasca fins aconseguir la seva perfecció com, per exemple, retallar amb tisores, amb punxó...
Pedagogia: És la ciència aplicada que estudia l'educació, fonamentada en biologia, psicologia i sociologia entre d'altres.Dissenya sistems d'intervenció donant normes per a una educació funcional, eficient i eficaç segons les
Aprenentatge: és el resultat de l’ensenyament i l’educació. Els alumnes han de ser capaços de sintetitzar la informació, treballar-la i treure profit per tal de construir-se a partir d'aquest. És allò adquirit mitjançant l'ensenyament.
Formació: Té diversos significats:
Fa referencia a aquell aprenentatge que s'adquereix durant la continuació de la seva educació general, és a dir, als ensenyaments superiors. És una formació individual i autònoma per tal de conservar i acrèixer coneixements, competències i informacions que van conformant la seva personalitat.
També pot significar allò que resta a la persona desprès del procès d'educació, ensenyament i aprenentatge, allò que el defineix.
Per últim, pot referir-se a la formaciño professional que integra l'ensenyament en un ofici, de coneixements, procediments i hàbits. També l'ús de màquines i eines.
Els tres agentus d'educació, comunicació i cultura:
Familia
Escola
Mitjans de comunicació (promouen cultura i educació)
Instituir: crear, hi ha unes finalitats compartides, tots hi participen. Els pares no són clients de l'escola ja que participen en l'Institució i es senten identificats amb ella per la tasca que els correspon.
Ara ens formulem una pregunta no gens facil. Què seria més correcte, que a la Generalitat el departament que correspon a l'ensenyament s'anomeni departament d'ensenyament o departament d'educació? Podem arribar a la conclusió que es més correcte d'ensenyament perque fa referencia a l'escola, i auqesta es la que ensenya i proporciona coneixement als enfants. En canvi, a l'educació participen altres organismes com els pares o els mitjans de comunicació. Així doncs, podem concluir que s'ha de fer ensenyament en un context d'educació, és a dir, la familia ha de posar de la seva part en l'aprenentatge del nen (per exemple, si el pare té habit de lectura farà més facil la tasca de que el nen s'habitui a llegir) i proporcionar-li aquelles eines que siguin indispensables pel seu desenvolupament intel·lectual, moral i conductiu.
Els nens necessiten un referent per saber quin és el camí que han de seguir i quins són els límits, encara que, a mesura que ceixen, aquests límits en van obrint.
Ensenyament -aprenentatge (resultat)
Educació - formació (resultat)
A partir de l'universitat (adults) hauria de ser formació ja que cadascú es forma en allò que vol.
PAIDEIA: Iniciació a la vida cultural, preparaven a la persona mitjançant gimnàtica i música
ARTS LIBERALS:Arts de l'home lliure, collir pomen era art d'esclau (arts mecàniques) per les libertals eren la filosofia i les matemàtiques. Avui dia un pagès pot accedir a les arts liberals, d'home lliure en aquella epoca. Hi havien 7 arts liberals. Belles arts i arts científiques pels il·lustrats. Pervivència de els dues orientacions.
En l'escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals
Dewey, 1897: My pedagogic creed
Els ideals individualistes son aquells als que aspira cadascú com a persona. En canvi, els institucionals el que decideix el país, el nivell de coneixements bàsics per a tots.
