ACTIVITAT: Explora sistemes pedagògics, aquests o d'altres centres.

El sistema pedagògic de Súnion es basa en quatre elements, fortament interrelacionats:el grup natural, l’horari canviant, el projecte didàctic i, fnalment, el paper dels professors.
A Súnion els nois i noies de cada curs s’organitzen en grups naturals. El grup natural és l’equip d’uns vuit companys format per la lliure afnitat dels seus membres, que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar.
A Súnion, les activitats escolars no es repeteixen de la mateixa manera cada setmana. Pot canviar la seva durada, el nombre de grups naturals que la fan, i l’espai on tenen lloc. Tot això en funció d’allò que cal aprendre i de com és més efcaç que ho facin els nois i noies. L’ objectiu és assolir uns bons aprenentatges i, per damunt de tot, que els alumnes aprenguin a aprendre. Amb l’horari canviant s’optimitza l’organització del temps i espai escolars.
La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:
- l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
- la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
- l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.
El professor a Súnion és, fonamentalment, l’animador del procés d’aprenentatge dels alumnes. La seva activitat, encaminada a crear les condicions òptimes en què s’ha de desenvolupar aquest procés, gira al voltant de tres eixos:
- el didàctic, com a responsable de l’ensenyament/aprenentatge d’una àrea/matèria de coneixement.
- el pedagògic, com a conseller (tutor) de quatre grups naturals.
- el de la gestió escolar, com a responsable del funcionament d'un servei de l'Escola.
Institut de Sils:
Parteixen de la idea que cal atendre els alumnes en tota la seva diversitat en el grup heterogeni. Entenen l'educació obligatòria com a una formació general per als futurs ciutadans, els quals tendeixin a aprendre de forma autònoma i tendeixin igualment a desenvolupar les capacitats de ser conscients, responsables i creadors respecte a la seves dimensions física, emocional i racional i, tendeixin encara a desenvolupar la col•laboració com a ciutadans democràtics, arrelats i universals, solidaris i compromesos.
Saben que aquests objectius són els que marca la Llei d'Educació en el seu primer nivell de concreció i que la forma didàcticament més eficaç i humanament més gratificant és fer-ho en una comunitat d'aprenentatges amb la diversitat natural que té la població. Consideren  que l'objectiu de l'educació obligatòria és que l'alumne aprengui tant com pugui a partir d'allò que sap.
El seu currículum és per competències. En el marc de les directrius oficials  hem fet un treball de selecció, desplegament i programació de les competències, subcompetències i indicadors d’aquestes subcompetències de forma que l’alumnat treballi al llarg de tota l’ESO tots i cadascuns d’aquests indicadors. Això és el que anomenem el desplegament vertical del currículum.
Tenint en compte que les competències es treballen aplicant-les en els contextos de treball intel•lectual, emocional, social i físic, hem seleccionat igualment uns continguts que són els que permeten a l’alumnat treballar i progressar en aquestes competències. D’això en diem el desplegament horitzontal del currículum donat que són temes monogràfics i mensuals que es van desplegant en el temps. Els alumnes treballen 10 temes cada curs (1 cada mes), la qual cosa fa un total de 40 temes en acabar l’ESO. Aquests temes focalitzen el que els alumnes han d’estudiar i aprendre al llarg dels cursos (horitzontal) mentre practiquen i apliquen les competències que van desenvolupant (vertical). Vegem-ho.
La fundació Collserola:
Un dels principals objectius del projecte educatiu és conduir els nostres alumnes a l'edat adulta en les millors condicions possibles i aconseguir-ne la formació integral com a persones.
Per això, afavoreixen el seu procés maduratiu i d'autonomia per tal que adquireixin les eines i el bagatge cultural necessaris per tenir criteri propi. Contemplem de forma singular l'orientació educativa i formativa en tots els àmbits, de forma contínua i sistemàtica en el present i amb projecció cap al futur.
Es plantegen una relació molt estreta entre els professors i les famílies. Es tracta d'afavorir la participació, positiva i adequada, de professors, alumnes i pares i mares en el conjunt de les activitats escolars. Per això, posem les eines per aconseguir-ho.
L'atenció individualitzada és un dels principals compromisos educatius de la fundació, sobretot en els aspectes tutorials. Des de l'ingrés a l'escola, els alumnes reben un tractament especial que atengui les seves necessitats. Una atenció que va acompanyada d'unes comunicacions adequades entre els diversos components de la comunitat educativa.

TEMA 13

TEMA 13: CENTRES AMB SISTEMA PEDAGÒGIC PROPI
La institució escolar és una realització pedagògica
Cada centre ha de tenir el seu sistema en el marc d’autonomia de centres. La Institució Escolar és un projecte que vincula amb valors, és una realització pedagògica: bases científiques (neurociència, com funciona el cervell, psicologia, sociologia), intervenció dissenyada (pedagogia, és disseny i enginyeria, inventar el sistema, didàctica, orientació escolar) i organització comú (administració, economia, gestió de personal en el marc de l’autonomia) en un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza, tenir clar perquè fem cada cosa en favor de l’alumnat i tenir capacitat de decidir-ho. Tots hem de fer pedagogs.
L’adequació externa, el context on es desenvolupa. Quan una escola fa el seu sistema pedagògic veu les aportacions en el s. Pedagògics del s. XX i explora cm adaptar-ho a les característiques del centre. Marc de política i legislació ha d’haver un marc però hi ha masses. Ha d’haver més llibertat per que els centres escullin però sense que els ho diguin tot.
Cal que tinguem presents:
•aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
•marc de la política i legislació en una societat
•necessitats generals dels ciutadans
•necessitats particulars de grups socials o d'alumnes
Cal construir un sistema pedagògic nou que atengui la diversitat d’alumnes. Els aprenentatges escolars s’han d’exercitar  en el dia a dia, a l’aula, a l’escola i fora de l’escola.
D’altra banda sovint es produeix un efecte d’agrupació o de selecció social en determinats centres i no necessàriament perquè hi hagi un projecte elitista. L’escola és un sistema obert, on intervenen múltiples variables. Si volem garantir l’equitat per a tots els alumnes, s’han de compensar les oportunitats, incorporar els millors professors, equipaments tecnològics i un pressupost addicional per a serveis compensatoris.
Actualment, el seu propòsit és comprendre, explicar i transformar. L’escola com a institució és un tot integrat, no la suma de les parts que implica projecte, participació, sistema de comunicació, formació d’equips de treball, etc.
Recrea i reprodueix en els actors socials, certs valors i béns culturals seleccionats en un procés de lluita d'interessos entre diferents grups i sectors socials. Això atorga a l'escola la funció primordial d'assegurar l'accés al coneixement socialment vàlid i la promoció d'aprenentatges significatius.  La funció social de l'escola és la de socialitzar mitjançant l'ensenyament de coneixements legitimats públicament.
Convé tenir un model mental clar:
Convé tenir un model clar del que un vol fer: model explicatiu de l’aprenentatge com a medicació cultural. Es el que surt de fora de l’escola i s’explica en un context i una cultura. S'estableix en el següent esquema:









Comunitat d’aprenentatge
La societat ha canviat molt en el últim segle: l’increment de les tecnologies de la informació i la comunicació i el seu pas a la vida quotidiana han generat innumerables canvis en la societat. L’escola, però, ho s’ha adaptar pedagògicament ha aquests canvis: ha incorporat les tecnologies, si, però no ha adaptar els mètodes pedagògics i les formes d’ensenyar a les noves necessitats de la societats. L’escola no pot continuar sent la mateixa que a la societat industrial, quan els mestres eren la font de coneixement perquè no hi havia més fonts. Avui, les TIC posen tota aquesta informació i molta més a l’abast de tothom i fa que l’educació es trobi davant d’una nova realitat ja que l’alumnat ja no necessita que se li transmetin uns coneixements inaccessibles, sinó recursos per a gestionar, seleccionar i analitzar críticament la informació. És per tot això que el sistema escolar no pot continuar amb els mateixos tipus d’escola, formes d’organització i mètodes d’ensenyament que a la societat industrial, per la qual cosa calen reformes educatives que responguin a les transformacions que s’han donat en tots els àmbits socials. Les escoles han de transformar-se i aconseguir que participi tota la comunitat perquè els alumnes puguin adquirir els coneixements i habilitats que necessiten per a no quedar exclosos.

És en aquests context on apareixen les Comunitats d’Aprenentatge. S’enten per  Comunitats d’Aprenentatge aquella iniciativa socioeducativa que es crea on hi ha la necessitat d’un aprenentatge educatiu a nivell col•lectiu amb la finalitat d’assolit un aprenentatge i capacitats que han de tenir tots els individus. És un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i el seu entorn per aconseguir una societat de la informació per a totes les persones mitjançant la participació de tota la comunitat educativa (familiars, docents, voluntaris, administració...). Els seus antecedents són programes (la major part americans) com l’School Development Program o el Success for all i van aparèixer perquè les escoles feien front a problemes generats fonamentalment per raons de desigualtat socioeconòmica i, en conseqüència, no poden resoldre’s només a l’escola, generant el fracàs escolar dels alumnes. D’aquesta manera, l’objectiu de les Comunitats d’Aprenentatge és impulsat i millorar l’aprenentatge de l’alumnat que per raons de desigualtat socioeconòmica i no per manca de capacitats tenen nivells molt alts de fracàs escolar i abandonament escolar: assegurar l’èxit acadèmic. Les comunitats d’aprenentatge donaran consciència als estudiants de les necessitats que tenen per arribar a l’educació i l’autonomia, evolució i ho farà potenciant i donant suport a l’estudi (biblioteca, ludoteca, lectures tutoritzades, reforços a l’aula)i l’àmbit familiar en els contextos en els que pot treballar per que l’individu assoleixi aquestes capacitats .
Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objectiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació, de manera que aquests coneixements i capacitats que manquen només es poden aprendre en contacte amb la societat. En les Comunitats d’Aprenentatge aquesta participació es concreta en el canvi de l’estructura jeràrquica tradicional de l’escola cap a una escola oberta al barri. Pares, mares, familiars, voluntaris o qualsevol persona de l’entorn proper a l’escola que hi estigui interessada entren a formar part, junt amb el professorat, dels òrgans directius de l’escola, de manera que la supervisió i coordinació del projecte es porta a terme amb la participació de tots els sectors implicats, per sobre d’una direcció unipersonal. Per a la gestió i organització del centre educatiu a tots els nivells, es creen comissions mixtes (formades per professorat, familiars, voluntaris...) que desenvolupen tasques concretes, des de les presa de decisions referents al projecte educatiu de centre o als continguts del currículum que cal prioritzar fins a l’organització de festes o altres activitats lúdiques.

Les Comunitats d’Aprenentatge són, per tant, INCLUSIVES i lluiten per aconseguir un increment d’autonomia i una integració i èxit de totes les persones amb risc d’exclusió a l’àmbit acadèmic, responent a les necessitats socioeducatives de tothom. De fet, el projecte s’està mostrant com una experiència d’èxit a les 17 escoles de l’estat espanyol (6 a Catalunya, 7 al País Basc i 4 a l’Aragó) on s’està portant a terme.


Projecte Educatiu Institucional o Projecte Educatiu de Ciutat (PEC)
El Projecte educatiu de Ciutat (PEC) és una eina de maneig educatiu que consisteix en la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa amb ajuda de la participació ciutadana, la planificació estratègica i la coresponsabilitat social en l'educació formal, no formal i informal.  Aquest projecte és la posada en marxa i la iniciativa per la transformació de la ciutat en Ciutat Educadora, on intervenen tots els agents socials per tal de portar a terme un objectiu comú: crear un compromís en tots els ciutadans per tal de que es comprometin a actuar en el desenvolupament de projectes i accions educatives. Perquè sigui consistent ha d'incloure l’anàlisi de context (On som?), trets d'identitat (Qui som?), finalitats I grans objectius (Què pretenem?), una estructura organitzativa (com ens organitzem?) i un funcionament efectiu (Com en va?).

Els objectius són:
1. Desenvolupar projectes integrals d’educació en xarxa que integrin les aportacions de les famílies, les escoles, les entitats culturals, les associacions i les empreses educatives, el món del treball i els mitjans de comunicació.

2. Construir la xarxa educativa de la ciutat amb l’ajuda de projectes educatius de proximitat amb un gran projecte col•lectiu que comparteixi  tota  la  ciutat.

3. Contribuir a millorar l’èxit escolar i la igualtat d’oportunitats educatives per a tothom.

4. Augmentar la capacitat de les institucions educatives formals i no formals per educar en la diversitat.

5. Continuar educant per a la ciutadania inclusiva i solidària.

Les funcions del Projecte educatiu de ciutat són:
» Construir una xarxa educativa integrada
» Informar de tot allò que és rellevant per a l'educació a la ciutat i visualitzar-ho
» Marcar tendències en l'acció educativa
» Coordinar i dinamitzar processos educatius per optimitzar recursos a partir de la col•laboració institucional.
» Cohesionar territoris educatius a diferents escales
» Detectar nous problemes i buscar maneres de donar-hi resposta

El PEC, per tant, és una iniciativa inclusiva que necessita la col•laboració de la societat per no només millorar l’educació i l’ensenyament dels futurs ciutadans, sinó per garantir el progrés de la societat. Com defensava Dewey, s’han d’unir les dimensions individual i social per tal de crear una societat democràtica, fomentant la participació de la societat a l’educació. L'escola ha de ser un espai de producció i reflexió d'experiències de la vida social que permet el desenvolupament d'una ciutadania plena  i un procés d'alliberament de la intel•ligència, per la qual cosa cal la col•laboració de els agents socials que mostrin als alumnes l’exercici de la democràcia.




Programa Aprender en casa - Homeschooling
En països com els Estats Units ha sorgit una nova modalitat educativa: formar als fills al propi hogar, el conegut homeschooling. A Espanya s’identifica la educació obligatòria amb l’escolarització obligatòria, de manera que la Fiscalia persegueix els casos de nens no escolaritzats. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb un major nombre de famílies que opten per aquest tipus d’educació amb un nombre aproximat de 2000 famílies que prefereixen educar als seus fills a casa que a l’escola. Aquestes famílies reclamen el dret constitucional i preferent dels pares a triar l'educació que desitgin per als seus fills i, per un altre, argumenten que la Constitució no obliga a escolaritzar sinó a proporcionar una educació bàsica, la qual pot obtenir-se sense necessitat d'acudir a l'escola.
  
A Estats Units el homeschooling existeix des dels anys 70, des de que el pedagog John Holt va començar amb les seves teories de desconfiança educativa de les escoles, inspirat per les teories franceses de la desescolarització.
Les famílies que eduquen a casa se senten fins i tot amb el dret de reclamar la devolució de les taxes d'impostos corresponents a l'escolarització que estalvien a l'Estat. No obstant això, els nord-americans són més proclius a rebutjar beques i ajudes institucionals semblants, ja que aquestes podrien obligar-los a seguir un currículum oficial amb el qual tal vegada discrepin en assumptes morals i religiosos. A Estats Units, “un dels motius principals per educar a casa és eludir la intervenció ideològica per part del govern, no eludir el pagament d'impostos”
Des d'aquesta concepció més àmplia de ciutadania, la diversitat és més tolerada i respectada, no suposa cap amenaça a la unitat o a la cohesió social. A Europa són varis els països que reconeixen el dret a l'escolarització a casa: Noruega, Finlàndia, Eslovènia, Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, Àustria, Hongria, Itàlia, França i Portugal. També en altres continents hi ha països on el homeschooling és una opció emparada legalment: Austràlia, Nova Zelanda o Indonèsia, per exemple.
Aquest sistema és conegut com flexischool: un model mixt que no combrega amb alguns aspectes de l'escola, però que no es tanca en banda a tot el sistema escolar. Aquests aspectes varien segons cada família: un excessiu nombre d'hores continuades fora de casa, l'estrès lligat a les exigències de l'aprenentatge escolar, la violència o agressivitat que es respira en alguns ambients escolars, l'homogeneïtat d'edats a les aules, les elevades ràtios d'estudiants per professor, etcètera. No obstant això, presenta certs avantatges com el treball en equip amb les institucions, la millora d'una oferta educativa de qualitat, el seguiment i l'avaluació de cada estudiant i una major socialització. En el Regne Unit, aquest model ha evolucionat cap a una combinació entre el homeschooling i l'assistència a l'escola per a l'aprenentatge de certes matèries.
No totes les famílies coincideixen en el seu mètode de homeschooling. Es donen diferents estils −alguns més dirigits que uns altres− i diferents circumstàncies: nombre de fills, ocupació i interessos dels pares, etcètera. Alguns utilitzen llibres de text escolars i uns altres elaboren els seus propis continguts curriculars, però en general no és necessari dedicar tant temps al treball intel•lectual i a l'estudi per aconseguir les mateixes metes que a l'escola. Això permet que els fills s'involucrin molt més en les tasques familiars i que adquireixin un altre tipus de coneixements i habilitats molt útils per a la vida quotidiana. La pràctica del homeschooling també suposa per als pares un intens aprenentatge, no solament pel fet de posar al dia els seus coneixements sinó perquè els ajuda a desenvolupar-se com a persones. Al marge dels diferents estils d'aprenentatge, les famílies coincideixen, en general, en afirmar que la formació dels seus fills com a persones, no solament com a estudiants, i la millora de la convivència familiar són els dos assoliments principals del homeschooling.

Els homescholing permet que els alumnes rebin el tipus d’educació que els seus pares desitgen, però per tal de que els infants rebin una educació i puguin tenir un aprenentatge adient cal que els pares tinguin uns coneixements pedagògics. La manca de coneixement en l’àmbit pedagògic per part dels pares pot causar que els nens tinguin una mala base i no siguin capaços de desenvolupar correctament les seves capacitats i competències que l’ajudaran en la recerca i l’assoliment del coneixement. D’altra banda, tampoc podran desenvolupar unes habilitats socials plenes que garanteixen una bona comunicació, la participació, el treball en equip o una interdependència funcional, causant la individualitat de l’individu que pot arribar a l’exclusió social.

ACTIVITAT: L’avaluació: explicació, modalitats, models. La cultura de l’avaluació a España i a Catalunya.

Segons la Llei d’Educació de Catalunya (LEC 2009), Títol XI. De l'avaluació i la prospectiva del sistema educatiu (articles 182-195). Capítol I. Avaluació i prospectiva. ARTICLE 182. OBJECTE I FINALITATS , l'avaluació del sistema educatiu és el procés d'abast intern i d'abast general que té per objecte descriure, analitzar, valorar i interpretar les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l'objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les. Per aquesta raó, l’avaluació del sistema educatiu es va crear per tal de millorar la qualitat, l'eficiència i l'equitat i fer anàlisi prospectiva del sistema educatiu, per col•laborar en la transparència del sistema educatiu, per analitzar i aportar informació sobre el grau d'assoliment dels objectius educatius, per tal de retre comptes i oferir informació sobre el procés educatiu, els seus agents i els seus resultats, per orientar i elaborar recomanacions sobre polítiques i pràctiques educatives i, finalment, per promoure la igualtat d'oportunitats i possibilitats educatives.
A Catalunya s’han establert diverses modalitats d’avaluació educativa, com podem veure al Capítol II. Àmbit, principis i activitat relatius a l'avaluació, ARTICLE 186. MODALITATS D'AVALUACIÓ:
L’avaluació pot referir-se a:
a) Avaluacions generals del sistema educatiu i de l'Administració educativa.
b) Avaluació dels rendiments educatius, que ha de comprendre en tot cas les avaluacions de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels alumnes, els resultats de les quals s'han de tenir en compte per a determinar si els alumnes han assolit els objectius de cada etapa.
c) Avaluació de l'exercici docent, que ha de permetre l'acreditació dels mèrits dels docents per a la promoció professional.
d) Avaluació de l'exercici de la funció directiva i de la funció inspectora.
e) Avaluació dels centres educatius. Aquesta pot ser:
•     Interna - procés de diàleg, participat per tota la comunitat educativa, que ens mena la reflexió compartida, per consensuar propostes de millora en el centre. Els centres educatius sostinguts amb fons públics s'han d'autoavaluar per deduir actuacions de millora d’acord amb el reglament de l’Administració, amb la participació dels diversos òrgans de govern i coordinació del centre, així com en determinats membres dels diversos sectors de la comunitat educativa. Està fonamentada en el diàleg i en el consens dels objectius i criteris d’avaluació que es marca el mateix col•lectiu i parteix de la situació inicial de cada centre, tenint en compte les seves característiques, les seves necessitats i les seves possibilitats de millora.
•    Externa tècnica - Comporta l'anàlisi de documentació elaborada pel centre, la realització d'entrevistes amb membres dels equips directius, claustres, consells escolars, APA, la participació en sessions de treball dels equips de professors: equips de cicle, departaments i seminaris, grups de treball i comissions, juntes d'avaluació i l'observació directa del desenvolupament de l'acció docent a les aules i dels treballs dels alumnes.
•    Social: per part dels pares i del consell escolar
f) Avaluació dels serveis educatius.
g) Avaluació de les activitats educatives fetes més enllà de l'horari lectiu.
L’avaluació pot ser de tipus:
Segons la seva finalitat i funció...
a) Funció formativa: l'avaluació s'utilitza preferentment com a estratègia de millora i per ajustar sobre la marxa, els processos educatius de cara a aconseguir les metes o objectius previstos. És la més apropiada per a l'avaluació de processos, encara que també és formativa l'avaluació de productes educatius, sempre que els seus resultats s'emprin per a la millor
dels mateixos. Sol identificar-se amb l'avaluació contínua.
b) Funció sumativa: sol aplicar-se més en l'avaluació de productes, és a dir, de processos acabats, amb realitzacions precises i valorables. Amb l'avaluació no es pretén modificar, ajustar o millorar l'objecte de l'avaluació, sinó simplement determinar la seva vàlua, en funció de l'ocupació que es desitja fer del mateix posteriorment.
Segons la seva extensió...
a) Avaluació global: es pretén abastar tots els components o dimensions dels alumnes, del centre educatiu, del programa, etc. Es considera l'objecte de l'avaluació d'una manera holística, com una totalitat interactuant, a la qual qualsevol modificació en un dels seus components o dimensions té conseqüències en la resta. Amb aquest tipus d'avaluació, la
comprensió de la realitat avaluada augmenta, però no sempre és necessària o possible. El model més conegut és el CIPP de Stufflebeam.
b) Avaluació parcial: pretén l'estudi o valoració de determinats components o dimensions d'un centre, d'un programa educatiu, de rendiment d'un alumnes, etc.
Segons els agents avaluadors...
a) Avaluació interna: és aquella que és duta a terme i promoguda pels propis integrants d'un centre, un programa educatiu, etc. Al seu torn, l'avaluació interna ofereix diverses alternatives de realització: autoavaluació (els avaluadors avaluen el seu propi treball (un alumne
el seu rendiment, un centre o programa el seu propi funcionament, etc.). Els rols
d'avaluador i avaluat coincideixen en les mateixes persones), heteroavaluació (avaluen una activitat, objecte o producte, avaluadors diferents a les persones avaluades (el Consell Escolar al Claustre de professors, un professor als seus alumnes, etc.)) i coavaluació.

b) Avaluació externa: es dóna quan agents no integrants d'un centre escolar o d'un programa avaluen el seu funcionament. Sol ser el cas de la "avaluació d'experts". Aquests avaluadors poden ser inspectors d'avaluació, membres de l'Administració, investigadors, equips de
suport a l'escola, etc.
Segons el moment d'aplicació...
a) Avaluació inicial: es realitza al començament del curs acadèmic, de la implantació d'un programa educatiu, del funcionament d'una institució escolar, etc. Consisteix en la recollida de dades en la situació de partida. És imprescindible per iniciar qualsevol canvi educatiu, per decidir els objectius que es poden i han d'aconseguir i també per valorar si al final d'un procés, els resultats són satisfactoris o insatisfactoris.
b) Avaluació procesual: consisteix en la valoració a través de la recollida contínua i sistemàtica de dades, del funcionament d'un centre, d'un programa educatiu, del procés d'aprenentatge d'un alumne, de l'eficàcia d'un professor, etc. al llarg del període de temps fixat per a la consecució d'unes metes o objectius. L'avaluació procesual és de gran importància dins d'una concepció formativa de l'avaluació, perquè permet prendre decisions de millora sobre la marxa.
c) Avaluació final: consisteix en la recollida i valoració d'unes dades en finalitzar un període de temps previst per a la realització d'un aprenentatge, un programa, un treball, un curs escolar, etc. o per a la consecució d'uns objectius.

A Espanya s’introduí per primer cop l’avaluació educativa  continua d’alumnes al 1970 amb la LGE. En 1984 es va establir l'avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa.
A Catalunya es va establir l'avaluació de centre: interna, externa i de sistema al 1997. Al 2001 es van establir proves de Competències Bàsiques 10 (l’avaluació de les competències bàsiques que té com objectiu garantir que totes les persones que resideixin a Catalunya adquireixin les competències bàsiques que li permeten progressar de manera autònoma i integrar-se a la societat i el món laboral. En el curs 2000-2001, els centres d'educació primària van incloure en el seu pla d'avaluació interna els objectius de millora de l'assoliment de les competències bàsiques al final del cicle mitjà i Els resultats d'aquestes proves havien de servir per proporcionar elements de reflexió i discussió al si del claustre dels centres i de presa de decisions sobre aspectes de gestió del currículum i resultats d'aprenentatge) i Competències Bàsiques 14 (l’avaluació de les competències bàsiques que té com objectiu garantir que totes les persones que resideixin a Catalunya adquireixin les competències bàsiques que li permeten progressar de manera autònoma i integrar-se a la societat i el món laboral. Durant el curs 2003-2004 es van fer a l’alumnat de 2n d’ESO als àmbits lingüístic (llengua catalana, castellana, anglesa i francesa), matemàtic, social i científic, de les TIC i artístic, visual i plàstic) amb l'objectiu de que cada centre pugui comparar els seus resultats amb els de la mostra i fer les seves pròpies reflexions.