Música i educació: Another Brick in the Wall, de Pink Floyd

 Pink Floyd - Another Brick in the Wall

 

 Aquesta cançó del grup de rock britànic Pink Floyd és un himne de protesta contra  l'escola tradicional i el seu tipus d'educació i ensenyament, el qual va patir Roger Walters, un dels fundadors del grup. A continuació, mostrarem els punts clau d'aquesta escola que es mostren a la lletra i el video.

Al video s'ens mostra una escola on els nens es senten recluits, com a la presó, on no tenen llibertat d'expressió ni de participació. Els alumnes són en aquesta escola éssers passius sense criteri, sense possibilitat de participar a la classe, de donar una opinió pròpia o poder qüestionar allò que diu el mestre. Les reixes observades tot just al començament del video mosta això esmentat, una pressó on els nens són esponjes que han de memoritzar tot allò que el professor diu sense poder ponar la seva opinió sobre el que mostra: és un vot a la inexpressió, a la submisió. 

Els alumnes porten caretes, ja que en aquest model tradicional i punitiu el mestre no té en compte les característiques individuals de cadascú, les necessitats o els interessos, sino que tots són una massa uniforme, ja que el centre de l'acció educativa és el contingut, no els infants. D'aquesta manera, veiem com aquesta educació es centra en que els nens només memoritzin la teoria, sense tenir experiència amb la pràctica, és un ensenyament monòton, repetitiu, uniforme, rígid; basat en la còpia, sense tenir flexibilitat a l'hora d'ensenyar ja que no hi ha una preocupació pels alumnes, tots aprenen a una i no hi ha diferents nivells ni llibertat de moviment pels infants, que han de romandre quiets en una cadira toto el dia, snet una disciplina rígida. Tenint això en compte, veiem com el paper del mestre es trasforma totalment. L'educador és una persona autoritaria i punitiva que no deixa pensar ni desenvolupar el criteri dels alumnes ja que ell rerpesenta la màxima autoritat: és una persona inqüestionable que sempre té la raó. És la font del saber, així doncs els alumnes han de ser submisos i fer-li cas en tot moment, acatant les regles jeràrquiques i rigides que aquest imposa. El mestre, ocupant el primer esglaó en l'ordre jeràrquic que s'imposa a l'aula es creu amb el dret de castigar física i psíquicament els alumnes si aquests es mouen amb llibertat. Podem fixar-nos en el videoclip el moment en el qual el mestre enxampa en Pink (el protagonista de la pel·lícula d'on estan extretes les imatges del video) escribint poesia al seu quadern. La llibertat d'expressió del nen suposa la seva ridiculització devant tota la classe i l'expossició de la seva debilitat, no sols mostrant l'insignificancia que sent per la seva obra i per la seva capacitat en transformar els seus sentiments en art, sino que inclús el castiga físicament amb una fusta (acció-reacció) per no seguir l'exercici de classe: un exercici memorístic de còpia, amb el qual els alumnes han de memoritzar una formula per tal d'aplicar-la desprès a un problema, una formula que possiblement oblidaran en poc temps si no l'apliquen sovint, ja que els exercicis instructius s'han de exercitar amb certa frequència. Observem, doncs, com en el model d'escola tradicional hi ha molta distància entre mestre i alumne i falta interactivitat i confiança; el mestre no és un guia per l'alumne per tal de que arribi al coneixement, el mestre és la font de coneixement imposada per la disciplina punitiva, de manera que els alumnes no poden fer una altra cosa que escoltar-lo. Un mestre que no diu allò que es fa bé ja que per ell tot s'ha de fer bé, sino que remarca als infants tot el que fa malament i els obliga a tornar-ho a repetir perque ho facin bé. La repetició seria un bon exercici per millorar si el mestre guiés l'alumne i li mostrès com fer-ho, motivant-lo a mesura que ho millori en la seva pràctica constant (dient-li lo bé que ho fa i que progresa), però aquest no és el cas: l'alumne ha de realitzar activitats mecàniques sense cap objectiu, sense saber com millorar i sent castigat si comet errors. Això suposa una falta de motivació i el frustrament dels alumnes per aprendre, l'odi i la por cap al professorat i la creació d'una educació submisa en la qual les persones no tindran capacitat de criteri ni de raonament, només sabran conformar-se amb el que tinguin al voltant sense dir res al respecte: és l'educació pròpia d'un sistema jeràrquic (una dictadura, una monarquia absoluta, despotisme...).

La tornada de la cançó mostra la rebelió dels alumnes cap l'educació i el mètode pedagògic impartit per l'escola:

We don't need no education - No necesitem cap educació
We dont need no thought control - No necessitem que controlin els nostres pensaments
No dark sarcasm in the classroom - No sarcasme oscur a la classe
Teachers leave them kids alone - Mestres deixin els nens en pau
Hey! teachers! leave them kids alone! - Hey! Mestres! Deixin els nens en pau!
All in all it's just another brick in the wall - En conjunt es solament un altre maó al mur
All in all you're just another brick in the wall - En conjunt només ets un altre maó al mur.

L'escola tradicional ha de ser exterminada, per la qual cosa els mestres són llençats a la trituradora. Els alumnes no necessiten que se'ls impossin uns valors morals de carater religios i disciplinaris, no necessiten que controlin els seus pensaments perque cadascñu ha de ser lliure del crear-ne uns de propis i raonats. Així doncs, els alumnes només demanen un mestre que els serveixi com a guia per progressar en el coneixement, no un que intenti impossar-se'l. En el context de la època, la frase ''another brick in the wall'' vol referir-se a que el mestre no és més que una altra causa de la repressió dels alumnes, juntament amb l'esglèsia i l'educació dels pares; una altra causa del seu aïllament mental.