1. Ressenya de contingut. Exposar les idees sense afegits.
Existeixen dos tipus de pedagogia: una de caràcter empíric i sentimental basada en la intuició (idealisme) i una altra que utilitza l'ètica i la psicologia mitjançant percepcions, considerant com a fi la moralitat individual (intel·lectualisme). La pedagogia així evolucionarà d'una posició intel·lectualista a una idealista, arribant a la sistematització filosòfica.
D'altra banda, el pedagog Herbart considera que la capacitat d'assimilació fa que poguem establir relació entre nocions existents i les noves que cerquem per tal de que les recordem (actitut científica de veure activitat transformadora, idees tenen valor només en les relacions, de manera que l'importnt no són els conceptes sinó la seva transformació).
Concluim que la psicologia intel·lectualista es refereix a l'estàtica de l'esperit i l'idealista a la dinàmica, de manera que l'actitut del mestre en la psicologia idealista serà, a més de l'ensenyament, el desvetllament d'activitat: per poder despertar l'activitat en els altres ha de tenir esperit de creacio, tractant de perfeccionar els altres s'ha de perfeccionar ell mateix. Per tant, Herbart és intel·lectualista, ja que es basa en les percepcions.
2. Situa el text, contingut en el contexto. Pot ser context: històric, temàtic, del temari de l'assignatura.
Situem aquest texto l'any 1915, en plena restauració brobònica. Durantaquest periode va esdevenir el desenvolupament industrial a Espanya, l'estabilitat institucional amb la Constitució de 1912 (la Pepa) i grans canvis a la cultura espanyola.
El moviment obrer espanyol (guiats per sindicats i partits d'esquerres, com el partit republicà) obre ateneus i escoles populars que permeten a la gran majoria de la població analfabeta adquirir un mínim de coneixments. Els republicans, convençuts de la importància de l'educació com a base fonamental de la República s'uneixen per crear la Institución libre de Enseñanza, un projecte pedagògic per reformar Espanya de forma social i cultural a partir de la formació científica i cultural.
A la vegada que el moviment modernista a la cultura s'anava desenvolupant, surgí a Catalunya de la mà d'Eugeni d'Ors el noucentisme, un moviment que demanava art social i cívic que superès el modernisme a l'àmbit cultural català. Entre ells, destaquen Josep Carner i Narcís Oller entre altres. Els noucentistes pretenien elevar la cultura catalana a nivell europeu, buscant la bellesa i la perfecció formal.
3. Elaboració personal. Relacionar amb l'actualitat, contrastar amb altres autors.
Diferenciant els dos tipus de pedagogia que s'exposen al text, podem concloure que la pedagogia intel·lectualista a guanyat clarament la batalla,
La pedagogía de Herbart és científica, ja que per a ell l'important és que l'infant relacioni i asocïi conceptes que ja sap amb altres de nous segons les seves característiques i qualitats, creant d'aquesta manera la seva pròpia idea i arribant a conclusions pròpies que interioritza perque ha entès la relació. És un treball autònom en el que el professor té un gran paper de fer la informació motivadora i estimuladora per tal de captar l'atenció dels infants. D'aquesta manera, l'educació es basa en el fi que es vol aconseguir, és adaptable i transformable, és en continu moviment i, per tant, en continua formació per tal de perfeccionar-se.
Relacionant amb Dewey podem veure molts apectes en comú però també en contra. Dewey criticà l'escola tradicional on l'alumne tenia un paper passiu, a l'igual que Herbart que creia la feina més important activar l'alumne, motivar-lo per tal de que desenvolupès la seva capacitat individual i moral. D'aquesta manera, ambdós pedagogs consideraven el progrès del'alumne (i no el professor) el fi més important. Herbart optava per educar de diferents maneres segons el fi que es volia aconseguir, igua que Dewey, qui ensenya als alumnes allò que els interessa per motivar-los, rebutjant els continguts preestablerts. El mestre, doncs, ha de tenir una actitut virtuosa i ser capaç de que els nens assimilin allò que explica, ajudant-los al desenvolupament d'aquesta capacitat, és a dir, al seu perfeccionament. El mestre anirà perfeccionant-se, doncs, buscant mètodes i formes que l'ajudin a realitzar la seva feina, per tant estarà en constant moviment, aprenent a la vegada dels nens i amb ells, dels seus pròpis errors, desenvolupament la seva capacitat moral: ha d'actuar com a organitzador.
A més a més, ambdos pedagogs donen molta importancia a la incitació cultural de formar, sent la educació d'alt contingut ètic per desenvolupar la llibertat interior, convertint-se en un ésser aut`nom que pugui governar-se a si mateix i aprenen per la vida mitjançant la instrucció i la recera de la pau de l'anima, basant-se en la filosofia estètica de Kant, cercant la perfecció de la bellesa. D'altra banda, Dewey contrasta amb que s'ha d'unir l'individu amb la societat per tal de que s'adapti a la democràcia, ha de socialitzar-se i coneixer les lleis i drets de prop mitjançant institucions democràtiques (escola pública) i pràctiques democràtiques per tal de preparar-se bé per la vida. L'escola ha de donar educació social sobre la cultura del present i reconstruir l'ordre social, mentre que per Herbart només ha de donar educació moral per l'autonomia de l'home.
Així doncs, veiem co basant-se en uns principis molt similars, els dos mestres coincideixen i discrepen en molts sentits donat el diferent conext històric i social en el que van viure.
4. Aportació d'un títol.
Del dinamisme a l'estàtica de l'esperit: el progrès de la pedagogia de la mà de Herbart.
No hay comentarios:
Publicar un comentario