TEMA 9. EDUCACIÓ: QUALITAT, EQUITAT I EXCEL·LÈNCIA. ESCOLA: AUTONOMIA I COMPTE DE RESULTATS. POLÍTICA I LEGISLACIÓ EN EDUCACIÓ. PACTE SOCIAL.
"La lliçó de política educativa, d’educació i d'escola públiques, que ens donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions: la del somni, la de la tensió per l’educació, la de la ràbia, la de la justícia per acomplir un dret, la del treball i la il·lusió, la de l’atenta observació, la de la imaginació, la de la col·laboració i la de la bonhomia i el bon humor, la del sentinella del deure envers l’educació de cada infant en la perspectiva de la realització de la persona, de la comunitat, de la humanitat."
Marta Mata, L'educació pública, l'escola pública en: Raimon Portell, Marta Mata: El camí de l'escola, Barcelona, 2007
Marta Mata, L'educació pública, l'escola pública en: Raimon Portell, Marta Mata: El camí de l'escola, Barcelona, 2007
Des del s. XVIII amb la creació del sistema escolar de l’escola moderna en mans dels il·lustrats l’educació va esdevenir la clau de la república i l’inici de la democràcia, establint el principi d’instrucció universal impulsat pel filòsof i pedagog Nicolas de Condorcet i acceptat el dret a la educació com a dret humà amb la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Tot i que la educació és, des de 1948, un dret universal al qual totes les persones del món no només poden, sinó que han d’accedir, trobem llocs on encara es lluita per aconseguir que petits i grans vagin a l’escola. Quan parlem de qualitat de l’educació ens trobem davant d’un concepte molt ampli i difícil de definir, com veurem a continuació.
Tots tenim clar que no només tenim dret a l’educació, sinó a una educació que sigui de qualitat. Però, què vol dir educació de qualitat? Si analitzem els dos termes (qualitat i educació) veurem que són gairebé incompatibles. Qualitat és un concepte abstracte, és a dir, un substantiu que designa un objecta que es percep o es crea amb la intel·ligència, de manera que serà molt subjectiu ja que cada persona l’entendrà depenent de les seves experiències en diferents contextos i situacions. El terme educació, en canvi, és un terme que, tot i ser abstracte, és més concret, tot i que té concepcions múltiples i pot ser de molts tipus. Dir qualitat de l’educació és, doncs, gairebé impossible perquè comporta unir un terme abstracte i un de concret, a més a més de que cadascú ho entén a la seva manera perquè és subjectiu. D’aquesta manera, l’escola és la institució encarregada de contribuir a l’aprenentatge i fer educació formal, que començà amb el principi d’instrucció dels il·lustrats i, avui dia, ha de contribuí a l’educació que proporcionen tant la família com els mitjans de comunicació. De fet, l’educació hauria de fer una tasca que portés a terme la família, ja que l’escola es creà per la instrucció, però tenint en compte que l’escola és una institució en continu desenvolupament que s’adapta a les necessitats de la societat, entenem que també ha de ser un element educador. Si més no, podem donar a escola diferents significats:
ESCOLA...
...com a institució: és un mecanisme d’ordre social i cooperació que procura normalitzar el comportament d’un grup d’individus. És a dir, l’escola és un organisme que s’encarrega d’educar a la societat. L’escola incorpora un conjunt de valors i de coneixement que totes les persones que la integren comparteixen, tenint unes finalitats comuns i donant un sentit a la vida. És molt més que una empresa, ja que la seva organització va més enllà de l’economia.
...com a institució: és un mecanisme d’ordre social i cooperació que procura normalitzar el comportament d’un grup d’individus. És a dir, l’escola és un organisme que s’encarrega d’educar a la societat. L’escola incorpora un conjunt de valors i de coneixement que totes les persones que la integren comparteixen, tenint unes finalitats comuns i donant un sentit a la vida. És molt més que una empresa, ja que la seva organització va més enllà de l’economia.
...com a establiment: es refereix a cadascuna de les escoles, no com a edifici, sinó com a institució individual que forma part de la gran institució, que és l’escola. L’establiment és el clima que aporta l’aprenentatge i la formació.
...com a edifici: és cadascuna de les obres de fàbrica on es desenvolupa cada establiment individual i es dona el procés d’aprenentatge.
...com a persones:
Director: És el càrrec de ,és autoritat que exerceix l'autoritat amb assessorament dels equips de gestió i el Consell de Professors, recolzaa i exigeix el compliment dels objectius estratègics del P.I.I, propicia un ambient educatiu estimulant perquè alumnes i professors estiguin permanentment millorant les seves pràctiques pedagògiques, delega funcions per desenvolupar treballs específics que comportin a obtenir major eficàcia, supervisa i avaluar l'acompliment dels professors que es trobin, imparteix instruccions perquè l'escola s'integri en projectes de funcionament amb el Centre General de Pares i altres instàncies col·laboradores en el quefer educatiu de la comunitat, vetlla pel compliment de les normes del Reglament Intern i de convivència escolar, en coneixement previ de tots els integrants de la comunitat escolar i Estimula la participació de tots els membres de la Unitat Educativa per aconseguir acords i facilitar la presa de decisions.
Cap d’estudis: Com a segona autoritat, el cap d'estudis s'encarrega d'estructurar i coordinar, agrupaments i programacions en les activitats vinculades als grups flexibles i grups de suport i integració així com l'organització dels horaris, informar als Òrgans Col·legiats i a l'adreça sobre l'anàlisi de resultats escolars en cada avaluació i, amb això, sobre el grau d'èxit/fracasso aconseguit per l'alumnat, coordinar propostes d'avaluació general del Centre, tant en el seu vessant curricular com a organitzativa, coordinar els serveis de suport extern, fomentar, orientar i coordinar les activitats tutorials dels professors vetllant pel compliment del Projecte de Centre i el Pla de Centre, dinamitzar, orientar i coordinar l'elaboració del PCC així com les seves possibles adequacions al context sociocultural de l'alumnat, informar al Director/a, a l'Òrgan competent o a l'Administració de les faltes dels professors i de les seves causes. A més exposarà en el tauler d'anuncis de la sala de professors les faltes mensuals d'aquests inotar els retards i possibles incidències horàries. No obstant això, caldrà tenir en compte tot el regulat en les Instruccions de principis de curs existents sobre aquest tema. De la mateixa forma actuarà pel que fa a les faltes reiteratives dels alumnes, que li seran transmeses pels tutors i se'ls informarà als pares. Organitzar els actes acadèmics.
Secretari – administrador: Al secretari del centre edicatiu li corresponen les tasques d'ordenar el règim administratiu del centre, de conformitat amb
les directrius del director, estendre acta de les sessions d'òrgans col·legiats i donar fe dels acords amb el vistiplau del director, així com donar a conèixer i difondre a tota la comunitat educativa quanta informació sobre
normativa, disposicions legals o assumptes d'interès general o professional es rebi en el centre; custodiar els llibres i arxius del centre, expedir les certificacions que sol·licitin les autoritats i els interessats, realitzar l'inventari general del centre i mantenir-ho actualitzat, custodiar i disposar la utilització dels mitjans audiovisuals i informàtics i del material didàctic, vetllant pel manteniment material del centre en tots els seus aspectes, exercir si cal la prefectura
del personal d'administració i de serveis adscrit al centre, el control de
la seva assistència al treball i el seu règim disciplinari, elaborar l'avantprojecte, i el posterior projecte de pressupost econòmic del centre d'acord amb les directrius del consell escolar a proposta de la comissió econòmica, ordenar el règim econòmic del centre, de conformitat amb les instruccions del director, realitzar la comptabilitat i rendir comptes davant el consell escolar i les autoritats corresponents.
Claustre de professors: Està format pels docents del centre i concreta i prioritza els objectius generals del Projecte Educatiu, assigna cicles, cursos, àrees, grups d'alumnes-as i altres activitats docents, estableix els criteris de l'alumnat que necessita assistir a les sessions de suport pedagògic, adjudica tutories i agrupaments d'alumnes, horaris del professorat i de l'alumnat, elabora programa d'activitats de formació del professorat del Centre, d'acord amb les necessitats del mateix i plans de treball, coordinar les funcions referents a l'orientació, tutoria, avaluació i recuperació d'alumnes i prioritza els plans d'actuació del Servei d'Orientació Educativa per a cada curs escolar.
Consell escolar: És l'òrgan de màxima participació del Centre. En ell, tenen representació tots els estaments de la Comunitat Educativa: alumnat, associació de pares i mares, personal no docent, Ajuntament i professorat, que celebren com a mínim cinc reunions al llarg del curs. En aquestes reunions analitzen i valoren la marxa general i la situació econòmica del Centre, aprovació de les quotes de comensals i barems, col·laboren, aporten i aproven la Programació General Anual del Centre, la relació anual d'activitats complementàries i
extraescolars i els dies no lectius per al present curs escolar. Valoren el rendiment acadèmic, estableixen criteris per a la concessió de beques i ajudes de llibres de text i material escolar, matrícula ordinària de l'alumnat, subvencions de Menjador... A la fi, participen amb veu i vot en totes aquelles qüestions d'interès que afecten a la dinàmica de funcionament de la Comunitat Educativa.
Coordinador pedagògic: S'encarrega d'enfortir el treball tècnic pedagògic del docent a l'aula, assessorant-ho amb suport oportú i efectiu, promoure el treball en equip col·laboratiu , participatiu i organitzat, facilitar el perfeccionament i capacitació dels docents, orientar estratègies innovadores i creatives als problemes educatius, confrontar plans i programes amb avaluacions i o exposicions de temes específics, revisar resultats avaluativos semestrals i anuals analitzant i destacant els assoliments obtinguts amb els alumnes, supervisar el treball docent en els aspectes i tècnics administratius amb l'objectiu d'optimitzar les pràctiques pedagògiques per a un millor resultat en l'obtenció d'aprenentatges, organitzar tallers amb professors a l'interior de l'escola amb l'objectiu de millorar contínuament les nostres pràctiques pedagògiques, propiciar períodes de capacitació per als docents a l'inici, terme durant l'any escolar, coordinar les pràctiques d'observació i professionals, sol·licitades a l'escola assignant horaris i funcions segons necessitats del col·legi i sol·licituds de la institució educativa que la sol·licita, elaborar i programar l'aplicació d'avaluacions exploratòries de l'aprenentatge amb els alumnes, coordinar i propiciar les reunions de Consells Escolars brindant les facilitats per a l'exposició d'acords presos pels integrants del consell i supervisar classes d'aula o en terreny avaluant aspectes necessaris per a l'assoliment dels objectius proposats.
Tutors de grup: Cada classe tindrà un mestre/tutor que s'encarregarà de programar la seva activitat docent d'acord amb el projecte curricular d'etapa amb especial atenció a les dificultats i progressos de l'aprenentatge de l'alumnat,
dur a terme el pla d'acció tutorial i d'orientació amb el seu grup d'alumnes, orientant a l'alumnat en els seus processos d'aprenentatge i les seves possibilitats educatives, coordinar el procés d'avaluació de l'alumnat del seu grup, emplenar correctament i custodiar la documentació acadèmica individual i del grup de la seva tutoria i cuidar, juntament amb el secretari, quan correspongui, l'elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l'avaluació i de la comunicació d'aquests als pares o representants legals de l'alumnat. Conèixer la personalitat dels seus alumnes, els seus interessos, el grau d'integració en el grup, fomentar en ells actituds participatives en les activitats del centre i estructures de participació a l'aula, informar als pares, mares o tutors, mestres i alumnat del grup de tot allò que els concerneixi en relació amb les activitats docents i el rendiment acadèmic i facilitar a l'alumnat informació sobre acords referents a temes tractats en el consell escolar i altres informacions pertinents.
Integrador/a i educador/a social: s'encarrega d'observar contextos, actituds i comportaments i, detectar subjectes i grups que es troben en situació de risc o inadaptació, contactar amb els subjectes de la intervenció i recopilar informació sobre els seus problemes, relacions, etc., per poder adequar la intervenció a la realitat i moment que els subjectes travessen, planificar, programar i implementar una intervenció educativa a fi de promoure objectius que potenciïn una progressiva maduració, una major inserció social, una millor qualitat de vida dels subjectes, aconseguir una integració crítica dels subjectes en la realitat social, promovent per a això la reflexió, el coneixement dels límits i possibilitats, l'estudi d'alternatives i cerca de solucions, compartint moments i activitats amb els subjectes de la intervenció, coordinar el treball amb el d'altres professionals que treballen directa o indirectament amb els subjectes i amb els recursos comunitaris, utilitzant-los i participant en la cerca d'alternatives, intervenir entre els subjectes de la intervenció i les institucions, facilitant l'accés normalitzat als recursos (escolars, socials, laborals, etc.), possibilitar alternatives aportant recursos en aquells aspectes en què el subjecte sigui més deficitari i dinamitzar les relacions de convivència: promoure-les, reforçar-les i potenciar els seus aspectes positius.
AMPA: És l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes que s'encarrega d'assessorar i orientar als pares en tot el relacionat amb l'educació dels seus fills i ensenyament en general, fomentar amb el finançament i supervisió del AMPA, els equips esportius, Organitzar entre els pares d'alumnes cursos de formació així com activitats extraescolars per a pares i alumnes i Subvencar excursions realitzades pels alumnes del centre.
Director: És el càrrec de ,és autoritat que exerceix l'autoritat amb assessorament dels equips de gestió i el Consell de Professors, recolzaa i exigeix el compliment dels objectius estratègics del P.I.I, propicia un ambient educatiu estimulant perquè alumnes i professors estiguin permanentment millorant les seves pràctiques pedagògiques, delega funcions per desenvolupar treballs específics que comportin a obtenir major eficàcia, supervisa i avaluar l'acompliment dels professors que es trobin, imparteix instruccions perquè l'escola s'integri en projectes de funcionament amb el Centre General de Pares i altres instàncies col·laboradores en el quefer educatiu de la comunitat, vetlla pel compliment de les normes del Reglament Intern i de convivència escolar, en coneixement previ de tots els integrants de la comunitat escolar i Estimula la participació de tots els membres de la Unitat Educativa per aconseguir acords i facilitar la presa de decisions.
Cap d’estudis: Com a segona autoritat, el cap d'estudis s'encarrega d'estructurar i coordinar, agrupaments i programacions en les activitats vinculades als grups flexibles i grups de suport i integració així com l'organització dels horaris, informar als Òrgans Col·legiats i a l'adreça sobre l'anàlisi de resultats escolars en cada avaluació i, amb això, sobre el grau d'èxit/fracasso aconseguit per l'alumnat, coordinar propostes d'avaluació general del Centre, tant en el seu vessant curricular com a organitzativa, coordinar els serveis de suport extern, fomentar, orientar i coordinar les activitats tutorials dels professors vetllant pel compliment del Projecte de Centre i el Pla de Centre, dinamitzar, orientar i coordinar l'elaboració del PCC així com les seves possibles adequacions al context sociocultural de l'alumnat, informar al Director/a, a l'Òrgan competent o a l'Administració de les faltes dels professors i de les seves causes. A més exposarà en el tauler d'anuncis de la sala de professors les faltes mensuals d'aquests inotar els retards i possibles incidències horàries. No obstant això, caldrà tenir en compte tot el regulat en les Instruccions de principis de curs existents sobre aquest tema. De la mateixa forma actuarà pel que fa a les faltes reiteratives dels alumnes, que li seran transmeses pels tutors i se'ls informarà als pares. Organitzar els actes acadèmics.
Secretari – administrador: Al secretari del centre edicatiu li corresponen les tasques d'ordenar el règim administratiu del centre, de conformitat amb
les directrius del director, estendre acta de les sessions d'òrgans col·legiats i donar fe dels acords amb el vistiplau del director, així com donar a conèixer i difondre a tota la comunitat educativa quanta informació sobre
normativa, disposicions legals o assumptes d'interès general o professional es rebi en el centre; custodiar els llibres i arxius del centre, expedir les certificacions que sol·licitin les autoritats i els interessats, realitzar l'inventari general del centre i mantenir-ho actualitzat, custodiar i disposar la utilització dels mitjans audiovisuals i informàtics i del material didàctic, vetllant pel manteniment material del centre en tots els seus aspectes, exercir si cal la prefectura
del personal d'administració i de serveis adscrit al centre, el control de
la seva assistència al treball i el seu règim disciplinari, elaborar l'avantprojecte, i el posterior projecte de pressupost econòmic del centre d'acord amb les directrius del consell escolar a proposta de la comissió econòmica, ordenar el règim econòmic del centre, de conformitat amb les instruccions del director, realitzar la comptabilitat i rendir comptes davant el consell escolar i les autoritats corresponents.
Claustre de professors: Està format pels docents del centre i concreta i prioritza els objectius generals del Projecte Educatiu, assigna cicles, cursos, àrees, grups d'alumnes-as i altres activitats docents, estableix els criteris de l'alumnat que necessita assistir a les sessions de suport pedagògic, adjudica tutories i agrupaments d'alumnes, horaris del professorat i de l'alumnat, elabora programa d'activitats de formació del professorat del Centre, d'acord amb les necessitats del mateix i plans de treball, coordinar les funcions referents a l'orientació, tutoria, avaluació i recuperació d'alumnes i prioritza els plans d'actuació del Servei d'Orientació Educativa per a cada curs escolar.
Consell escolar: És l'òrgan de màxima participació del Centre. En ell, tenen representació tots els estaments de la Comunitat Educativa: alumnat, associació de pares i mares, personal no docent, Ajuntament i professorat, que celebren com a mínim cinc reunions al llarg del curs. En aquestes reunions analitzen i valoren la marxa general i la situació econòmica del Centre, aprovació de les quotes de comensals i barems, col·laboren, aporten i aproven la Programació General Anual del Centre, la relació anual d'activitats complementàries i
extraescolars i els dies no lectius per al present curs escolar. Valoren el rendiment acadèmic, estableixen criteris per a la concessió de beques i ajudes de llibres de text i material escolar, matrícula ordinària de l'alumnat, subvencions de Menjador... A la fi, participen amb veu i vot en totes aquelles qüestions d'interès que afecten a la dinàmica de funcionament de la Comunitat Educativa.
Coordinador pedagògic: S'encarrega d'enfortir el treball tècnic pedagògic del docent a l'aula, assessorant-ho amb suport oportú i efectiu, promoure el treball en equip col·laboratiu , participatiu i organitzat, facilitar el perfeccionament i capacitació dels docents, orientar estratègies innovadores i creatives als problemes educatius, confrontar plans i programes amb avaluacions i o exposicions de temes específics, revisar resultats avaluativos semestrals i anuals analitzant i destacant els assoliments obtinguts amb els alumnes, supervisar el treball docent en els aspectes i tècnics administratius amb l'objectiu d'optimitzar les pràctiques pedagògiques per a un millor resultat en l'obtenció d'aprenentatges, organitzar tallers amb professors a l'interior de l'escola amb l'objectiu de millorar contínuament les nostres pràctiques pedagògiques, propiciar períodes de capacitació per als docents a l'inici, terme durant l'any escolar, coordinar les pràctiques d'observació i professionals, sol·licitades a l'escola assignant horaris i funcions segons necessitats del col·legi i sol·licituds de la institució educativa que la sol·licita, elaborar i programar l'aplicació d'avaluacions exploratòries de l'aprenentatge amb els alumnes, coordinar i propiciar les reunions de Consells Escolars brindant les facilitats per a l'exposició d'acords presos pels integrants del consell i supervisar classes d'aula o en terreny avaluant aspectes necessaris per a l'assoliment dels objectius proposats.
dur a terme el pla d'acció tutorial i d'orientació amb el seu grup d'alumnes, orientant a l'alumnat en els seus processos d'aprenentatge i les seves possibilitats educatives, coordinar el procés d'avaluació de l'alumnat del seu grup, emplenar correctament i custodiar la documentació acadèmica individual i del grup de la seva tutoria i cuidar, juntament amb el secretari, quan correspongui, l'elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l'avaluació i de la comunicació d'aquests als pares o representants legals de l'alumnat. Conèixer la personalitat dels seus alumnes, els seus interessos, el grau d'integració en el grup, fomentar en ells actituds participatives en les activitats del centre i estructures de participació a l'aula, informar als pares, mares o tutors, mestres i alumnat del grup de tot allò que els concerneixi en relació amb les activitats docents i el rendiment acadèmic i facilitar a l'alumnat informació sobre acords referents a temes tractats en el consell escolar i altres informacions pertinents.
Integrador/a i educador/a social: s'encarrega d'observar contextos, actituds i comportaments i, detectar subjectes i grups que es troben en situació de risc o inadaptació, contactar amb els subjectes de la intervenció i recopilar informació sobre els seus problemes, relacions, etc., per poder adequar la intervenció a la realitat i moment que els subjectes travessen, planificar, programar i implementar una intervenció educativa a fi de promoure objectius que potenciïn una progressiva maduració, una major inserció social, una millor qualitat de vida dels subjectes, aconseguir una integració crítica dels subjectes en la realitat social, promovent per a això la reflexió, el coneixement dels límits i possibilitats, l'estudi d'alternatives i cerca de solucions, compartint moments i activitats amb els subjectes de la intervenció, coordinar el treball amb el d'altres professionals que treballen directa o indirectament amb els subjectes i amb els recursos comunitaris, utilitzant-los i participant en la cerca d'alternatives, intervenir entre els subjectes de la intervenció i les institucions, facilitant l'accés normalitzat als recursos (escolars, socials, laborals, etc.), possibilitar alternatives aportant recursos en aquells aspectes en què el subjecte sigui més deficitari i dinamitzar les relacions de convivència: promoure-les, reforçar-les i potenciar els seus aspectes positius.
AMPA: És l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes que s'encarrega d'assessorar i orientar als pares en tot el relacionat amb l'educació dels seus fills i ensenyament en general, fomentar amb el finançament i supervisió del AMPA, els equips esportius, Organitzar entre els pares d'alumnes cursos de formació així com activitats extraescolars per a pares i alumnes i Subvencar excursions realitzades pels alumnes del centre.
L'educació que s'exerceix en aquest tipus d'institució ha de tenir: qualitat, equitat i excel·lència. Ha de ser una Escola amb autonomia i compte de resultats. Les escoles treballen dia a dia en aquest aspectes. Entre elles, destaquem escoles públiques que es van formar al període de la mancomunitat es van fer les escoles Pere Vila, Ramon Llull i Vila Olímpica. Les relaciones pedagògiques sempre s’han fer amb les escoles privades fins l’arribada de Freinet. A l’època de la mancomunitat i la II República, la república i la generalitat van aixecar aquestes escoles que eren en aquell moment de privilegi d’edifici i van posar la millor direcció (com Rosa Sensat) i van fer institucions compromeses en el progrés de l’infant. L’escola són les persones: treballo pels que em trobi.
Escola Pere Vila
Escola Ramon Llull
Escola Vila Olímpica
Escola Pere Vila
Escola Ramon Llull
Escola Vila Olímpica
La mala escola
Ramón Peleguero Sanchís, més conegut amb el nom de Raimon, és un cantautor valencià, filòsof de la cançó, reconegut per la seva lluita musical contra el franquisme, a favor de la recuperació del català i valencià. Amb la cançó Al meu país la pluja, el poeta explica el paper de l’escola a l’època franquista: denuncia la imposició del castellà com a única llengua oficial i la intenció d’acabar amb el sentiment nacionalista ‘’res no vares aprendre a escola. Ni el nom dels arbres del teu paisatge, ni el nom de les flors que veies, ni el nom dels ocells del teu món, ni la teua pròpia llengua.’’ També remarca el falsejament de la memòria i la imposició de veritats que no ho són per tal d’adaptar les persones al règim, dient que la teva persona mort en mans del regim perquè et has de creure i fer allò que imposa el règim, les escoles no creen persones, creen titelles a la seva disposició. La ignorància comporta la ‘’desinformació i la desmemoria’’, la pèrdua de la personalitat i la negació a la formació del pensament crític, acabant així amb la formació de persones i la homogeneïtzació d’un règim imposat a la força i que no contribueix al desenvolupament dels ciutadans.
Ramón Peleguero Sanchís, més conegut amb el nom de Raimon, és un cantautor valencià, filòsof de la cançó, reconegut per la seva lluita musical contra el franquisme, a favor de la recuperació del català i valencià. Amb la cançó Al meu país la pluja, el poeta explica el paper de l’escola a l’època franquista: denuncia la imposició del castellà com a única llengua oficial i la intenció d’acabar amb el sentiment nacionalista ‘’res no vares aprendre a escola. Ni el nom dels arbres del teu paisatge, ni el nom de les flors que veies, ni el nom dels ocells del teu món, ni la teua pròpia llengua.’’ També remarca el falsejament de la memòria i la imposició de veritats que no ho són per tal d’adaptar les persones al règim, dient que la teva persona mort en mans del regim perquè et has de creure i fer allò que imposa el règim, les escoles no creen persones, creen titelles a la seva disposició. La ignorància comporta la ‘’desinformació i la desmemoria’’, la pèrdua de la personalitat i la negació a la formació del pensament crític, acabant així amb la formació de persones i la homogeneïtzació d’un règim imposat a la força i que no contribueix al desenvolupament dels ciutadans.
TEXTOS
La Qualitat de l’educació: preocupació i retòrica.
Pedagogia i participació: per a una educació de qualitat.
La Qualitat de l’educació: preocupació i retòrica.
Pedagogia i participació: per a una educació de qualitat.
Revista Escola Catalana
Escola Catalana és una revista editada per ÒMNIUM CULTURAL que vol crear debat i fer reflexionar sobre els temes educatius, socials i culturals més rellevants del nostre temps. I, amb el propòsit de contribuir a formar opinió entre el professorat i actualitzar-ne la visió des de noves perspectives epistemològiques, compta amb col·laboracions de professionals destacats en cadascun dels àmbits.
http://www.omnium.cat/www/omnium/ca/omnium/publicacions/escola-catalana.html
Escola Catalana és una revista editada per ÒMNIUM CULTURAL que vol crear debat i fer reflexionar sobre els temes educatius, socials i culturals més rellevants del nostre temps. I, amb el propòsit de contribuir a formar opinió entre el professorat i actualitzar-ne la visió des de noves perspectives epistemològiques, compta amb col·laboracions de professionals destacats en cadascun dels àmbits.
http://www.omnium.cat/www/omnium/ca/omnium/publicacions/escola-catalana.html
L’escola, com hem dit abans, s’adapta a les necessitats de la societat per a progressar i contribuir a la formació de ciutadans que puguin adaptar-se i desenvolupar-se en el seu entorn. En l’actualitat, vivim en una societat dominada pel consumisme, de manera que l’escola ha d’educar per aquesta manera de vida. A la revista l’Escola Catalana, podem trobar orientacions i consideracions per que els mestres i professors actualitzin la seva visió de l’escola i de la societat com: Educar en el consum en el cooperativisme, L'Escola del Consum de Catalunya: formació, avui, per als consumidors de demà, Algunes consideracions sobre l'educació pel consum responsable, Infants, consum i joguines, entre altres.
Escoles alternatives:
Decroly
L’Horitzó
El Martinet
Martí i Pol
Els Pinetons
El roure gros
Decroly
L’Horitzó
El Martinet
Martí i Pol
Els Pinetons
El roure gros
Conceptes:
EDUCACIÓ
Qualitat: per a una educació de qualitat. Aprendre pedagogia amb fonaments científics, principis educatius i sistema pedagògic. Passem de la qualitat de l’educació a organitzar sistemes educatius amb coneixement i pedagogia. Tenir una educació que s’adapti a les necessitats de tots i garanteixi un correcte desenvolupament de l’aprenentatge i l’educació.
Equitat: fa referència a la igualtat d’oportunitats educatives, a donar més als que tenen més dificultats per equiparar-los als altres. Engloba el tracte per igual en quant a accés, permanència i èxit en el sistema educatiu per tots/es, sense distinció de gènere, ètnia, religió o condició social/econòmica/política. Però l’equitat va més enllà de la igualtat: per desgracia, la iniquitat es dona a molt llocs del món on els nens no assisteixen a l’escola, els adolescents que no poden accedir a una educació bàsica complerta o no poden accedir a estudis superiors per raons econòmiques o socials. També es dona quan hi ha diferències d’hores lectives, d’espais disponible, d’estat de les escoles, de l’ambient educatiu...
EDUCACIÓ
Qualitat: per a una educació de qualitat. Aprendre pedagogia amb fonaments científics, principis educatius i sistema pedagògic. Passem de la qualitat de l’educació a organitzar sistemes educatius amb coneixement i pedagogia. Tenir una educació que s’adapti a les necessitats de tots i garanteixi un correcte desenvolupament de l’aprenentatge i l’educació.
Equitat: fa referència a la igualtat d’oportunitats educatives, a donar més als que tenen més dificultats per equiparar-los als altres. Engloba el tracte per igual en quant a accés, permanència i èxit en el sistema educatiu per tots/es, sense distinció de gènere, ètnia, religió o condició social/econòmica/política. Però l’equitat va més enllà de la igualtat: per desgracia, la iniquitat es dona a molt llocs del món on els nens no assisteixen a l’escola, els adolescents que no poden accedir a una educació bàsica complerta o no poden accedir a estudis superiors per raons econòmiques o socials. També es dona quan hi ha diferències d’hores lectives, d’espais disponible, d’estat de les escoles, de l’ambient educatiu...
Excel·lència: entenent per excel·lència ‘’qualitat superior’’ i ‘’distinció per sobre els altres’’, considerem que l’educació d’excel·lència és el màxim grau de qualitat educativa. L’excel·lència és un pas més a la qualitat de l’educació i és un altres dels objectius a aconseguir pel sistema educatiu, juntament amb l’equitat i la qualitat. En Catalunya, malauradament, el nivell d’excel·lència educativa es troba per sota de la mitja europea, fet que explica l’alt índex de fracàs escolar que sofreixen els alumnes catalans.
ESCOLA
Autonomia: L’autonomia és la capacitat de prendre decisions sense intervenció aliena. En l’àmbit escolar, l’autonomia d’un centre abraça la capacitat de donar una resposta, és a dir, raonar i decidir què fer (responsiveness). Segons Piaget, existeixen dues fases per tal d’aconseguir autonomia: La primera, el raonament heterònom, considera que les regles són objectives i que ha de complir-se literalment el que ordena l’autoritat, és a dir, l’Estat. En segon lloc, el raonament autònom comporta que les regles són producte d’un acord i, per tant, són modificables, establint excepcions i objeccions. La base de la norma és la pròpia acceptació, de manera que no hi ha culpable perquè les normes s’interpreten. Els centres que exerceixen autonomia pedagògica compleixen amb el currículum que marca el govern perquè és una garantia per als ciutadans, però la seva organització va més enllà de la pedagogia: les escoles que fan ús de la seva autonomia marquen els seus horaris i espais, tenen un aspecte organitzatiu molt potent que els permet organitzar-se de manera correcta sense haver de seguir l’organització escolar clàssica. Les escoles que en fan ús contribueixen a l’aprenentatge social amb valors ja que fan grups amb nens de diferents edats, actuen com a mestres els grans sobre els petits i s’estableix un vincle afectiu més fort entre mestres i alumnes. Fer que els nens siguin científics, observadors. No es sols aplicació de tecnologia. Aquesta té pensament propi. Així doncs, com més capacitat de decisió i, per tant, autonomia tingui el centre, s’ha de donar més compte de resultats.
Autonomia: L’autonomia és la capacitat de prendre decisions sense intervenció aliena. En l’àmbit escolar, l’autonomia d’un centre abraça la capacitat de donar una resposta, és a dir, raonar i decidir què fer (responsiveness). Segons Piaget, existeixen dues fases per tal d’aconseguir autonomia: La primera, el raonament heterònom, considera que les regles són objectives i que ha de complir-se literalment el que ordena l’autoritat, és a dir, l’Estat. En segon lloc, el raonament autònom comporta que les regles són producte d’un acord i, per tant, són modificables, establint excepcions i objeccions. La base de la norma és la pròpia acceptació, de manera que no hi ha culpable perquè les normes s’interpreten. Els centres que exerceixen autonomia pedagògica compleixen amb el currículum que marca el govern perquè és una garantia per als ciutadans, però la seva organització va més enllà de la pedagogia: les escoles que fan ús de la seva autonomia marquen els seus horaris i espais, tenen un aspecte organitzatiu molt potent que els permet organitzar-se de manera correcta sense haver de seguir l’organització escolar clàssica. Les escoles que en fan ús contribueixen a l’aprenentatge social amb valors ja que fan grups amb nens de diferents edats, actuen com a mestres els grans sobre els petits i s’estableix un vincle afectiu més fort entre mestres i alumnes. Fer que els nens siguin científics, observadors. No es sols aplicació de tecnologia. Aquesta té pensament propi. Així doncs, com més capacitat de decisió i, per tant, autonomia tingui el centre, s’ha de donar més compte de resultats.
Compte de resultats: Donar comptes, és a dir, rendiment de resultats, feina feta, millora en el rendiment dels estudiants (accountability).
Política i legislació en educació: Cal tenir ben clar que el més important en l’escola són els alumnes. Ben sovint, són els pares en qui recau les reclamacions, els intents de reflexió i opinions sobre el seu fill, sense tenir en compte que les entrevistes no han de ser amb els pares, sinó amb els alumnes per tal d’intentar motivar-los, de que s’adonin de quin és el camí correcte que han d’escollir per tal de que valori la seva oportunitat educativa.
A Espanya, es va implantar la LOE (Lei Orgánica de Educación) l’any 2006 amb la implantació del govern socialista. Per tal d’evitar més canvis en el sistema educatiu del país, que ja havia sofert moltes modificacions, el govern socialista va decidir crear una llei educativa que incorporés principis de l’oposició per que sigues una llei per tots, creant una llei massa llarga i impossible pel seu assoliment total. Amb la substitució de la LOGSE per la LOE va haver-hi un gran augment de la independència de centres ja que aquesta llei comporta molt principis, de manera que s’està firmant la llei de que els centres han de prendre autònomament les decisions econòmiques i pedagògiques.
A Espanya, es va implantar la LOE (Lei Orgánica de Educación) l’any 2006 amb la implantació del govern socialista. Per tal d’evitar més canvis en el sistema educatiu del país, que ja havia sofert moltes modificacions, el govern socialista va decidir crear una llei educativa que incorporés principis de l’oposició per que sigues una llei per tots, creant una llei massa llarga i impossible pel seu assoliment total. Amb la substitució de la LOGSE per la LOE va haver-hi un gran augment de la independència de centres ja que aquesta llei comporta molt principis, de manera que s’està firmant la llei de que els centres han de prendre autònomament les decisions econòmiques i pedagògiques.
Els infants tenen dret a ser escoltats i els professors han de fer-ho, ajudar-los i saber quines són els aspiracions per que s’acostumin a parlar, a dir el que pensen. A Catalunya s’han fet una llei de drets i oportunitats de la infància i l’adolescència per desenvolupar els drets i donar el màxim d’oportunitats.
Pacte social: Des del Ministerio de Educación s’ha elaborat el document Propuestas para un pacto social y político por la educación, on es proposen propostes i objectius per garantir una millor educació que respongui a les necessitats de la societat del segle XXI. Plantegen que els objectius de l’educació siguin:
1. Que todos los estudiantes finalicen la educación obligatoria con los conocimientos, competencias básicas y valores necesarios para su desarrollo personal y profesional, para su continuidad en estudios posteriores en el marco de la formación y el aprendizaje a lo largo de la vida.
1. Que todos los estudiantes finalicen la educación obligatoria con los conocimientos, competencias básicas y valores necesarios para su desarrollo personal y profesional, para su continuidad en estudios posteriores en el marco de la formación y el aprendizaje a lo largo de la vida.
2. Alcanzar una tasa de graduación en estudios postobligatorios (formación profesional de grado medio o bachillerato) del 85%, con especial incidencia en el incremento de titulados en formación profesional de grado medio.
3. Introducir las tecnologías de la información y comunicación como instrumentos ordinarios de trabajo en las distintas áreas de conocimiento de todos los niveles educativos.
4. Promover un conjunto de medidas en el ámbito escolar y social con el fin de garantizar que todos los jóvenes se expresen con corrección, al menos, en un idioma extranjero, especialmente en inglés.
5. Adoptar las medidas necesarias para que tanto la formación profesional inicial, la que se imparte en el sistema educativo, como la formación profesional permanente, y la formación para el empleo, respondan a las nuevas necesidades de los distintos sectores productivos.
6. Promover la excelencia, la investigación, la innovación, la transferencia del conocimiento y la difusión de la cultura científica y humanística en la enseñanza universitaria.
7. Impulsar la formación y el aprendizaje a lo largo de la vida, mediante la adopción de medidas que faciliten compatibilizar formación y empleo, tanto para la población joven como para la población adulta que necesita mejorar su nivel de cualificación para incrementar sus posibilidades de empleabilidad.
8. Asegurar que ningún estudiante se vea privado de continuar estudiando por falta de recursos económicos, elevando los umbrales establecidos para tener derecho a becas y ayudas estimulando el mayor rendimiento del alumnado.
9. Impulsar un gran acuerdo social que garantice la educación en los valores propios de una sociedad democráticamente avanzada, con especial implicación de las familias, el profesorado y los medios de comunicación.
10. Fomentar la educación inclusiva, el reconocimiento de la diversidad y la interculturalidad, y procurar los medios y recursos adecuados para garantizar la plena incorporación e integración, en condiciones de igualdad de oportunidades, de los estudiantes con necesidades específicas de apoyo educativo.
Propostes d’educació infantil:
1. De 0 a 3 años, se propone la ampliación del Plan Educa3 financiado por el
Ministerio de Educación y las Comunidades Autónomas para incrementar la oferta de plazas en este primer ciclo de educación infantil y la adopción de medidas que garanticen esta etapa como educativa.
Las Comunidades Autónomas, en sus respectivos ámbitos territoriales, impulsarán los acuerdos políticos y sociales necesarios para:
2. Aumentar la oferta de plazas en aquellos grupos de población en los que la asistencia de los niños a escuelas infantiles supone una mejora significativa en su evolución escolar posterior.
3. Promover la detección temprana de necesidades específicas de apoyo educativo, en especial las asociadas a discapacidad.
4. Contribuir desde el sistema educativo a la conciliación de la vida personal, familiar y laboral.
5. Favorecer la transición desde la educación infantil al primer ciclo de primaria, con acciones coordinadas que presten especial atención a la participación de las familias.
6. Incrementar el número de nuevos titulados en los campos profesionales asociados a la oferta de educación infantil de calidad, en particular Técnicos
Propostes d’educació primària:
9. Quienes al finalizar el tercer curso de Educación Secundaria Obligatoria no estén en condiciones de acceder a cada una de las opciones señaladas, podrán optar entre repetir el tercer curso, con las medidas de refuerzo oportunas, cursar un programa de diversificación curricular o un Programa de Cualificación Profesional Inicial.
9. Quienes al finalizar el tercer curso de Educación Secundaria Obligatoria no estén en condiciones de acceder a cada una de las opciones señaladas, podrán optar entre repetir el tercer curso, con las medidas de refuerzo oportunas, cursar un programa de diversificación curricular o un Programa de Cualificación Profesional Inicial.
11. Definir las bases comunes de las modalidades de oferta y desarrollo para los Programas de Cualificación Profesional Inicial en todas las Comunidades Autónomas, sin perjuicio de las particularidades de los colectivos a los que se destinen y del ámbito geográfico en el que se desarrollen.
12. Reforzar las medidas de orientación, académica y profesional, en el tercer curso de ESO, para que los alumnos dispongan de amplia información sobre los diferentes opciones formativas y las posibilidades de inserción laboral, para que puedan elegir la modalidad o vía más ajustada a sus competencias e intereses.
13. Continuar con los Planes acordados entre el Ministerio y las Comunidades Autónomas, en la Conferencia Sectorial de Educación, para promover el éxito escolar y luchar contra el abandono escolar prematuro y tomar en consideración las conclusiones que se deriven del Grupo de Trabajo específico sobre propuestas de actuaciones y medidas eficaces para compensar la desigualdad y la promoción de oportunidades para lainserción social, educativa y laboral de los jóvenes en riesgo de abandono. Fijar prioridades en esta materia y evaluar los resultados de las actuaciones prioritarias.
14. Promover que la intervención educativa en la educación obligatoria esté orientada hacia la atención más individualizada a los estudiantes, fomentando el valor del estímulo, el mérito y el esfuerzo personal del alumno, junto con el espíritu de superación, la participación, la tolerancia, el respeto y el trabajo en el aula y fuera de ella.
15. Elaborar planes especiales de actuación en zonas con mayor índice de fracaso y abandono escolar prematuro. Realizar estudios específicos sobre las causas del fracaso escolar y elaborar planes que presenten una oferta atractiva para los jóvenes, que incluyan campañas de concienciación de las familias, refuerzo de tutorías y orientación escolar y apoyos educativos necesarios.
17. Promover programas específicos dirigidos al alumnado con necesidades educativas especiales, con el fin de que permanezca y avance en el sistema educativo, más allá de las etapas obligatorias, accediendo a mayores niveles de formación.
18. Realizar campañas de sensibilización dirigidas al alumnado y sus familias, en las que se subraye la importancia de continuar los estudios de bachillerato o de formación profesional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario