ACTIVITAT: Lectura. Notes i comentari d’algun punt per llegir al seminari. La qualitat de l’educació. Preocupació i retòrica, per Martí Teixidó

L’educació hauria de ser un tema que preocupés a tots els ciutadans. Quan l’escola no respon a les esperances dels pares, aquests la critiques i es queixen de que l’escola actual no serveix de res, però la majora del pares tampoc contribueixen al desenvolupament educatiu dels seus fills per ‘’manca de temps’’. Molts pares pretenen que els seus fills aprenguin a l’escola allò que ells van aprendre a una edat determinada sense tenir en compte que la societat ha canviat molt en 30 anys i que no respon a les mateixes necessitats educatives i socials de quan ells estudiaven. Posen un exemple, en aquest cas particular: jo mai vaig haver d’aprendre les capitals de dels països de tot el món de memòria, una cosa que la meva mare va aprendre a l’escola. Tot i així, n’he après gran quantitat durant el meu procés educatiu, no solament a l’escola, sinó gràcies a viatges, documentals, exposicions culturals... A què em vull referir amb això? El fet de que l’escola no me les hagi fet memoritzar no vol dir que j no m’hagi interessat per la història ni que la meva mare no m’hagi posat a prova més d’un cop en aquest aspecte. Al que em vull referir es que els pares han de contribuir a la educació dels seus fills de manera activa, el ‘’no tenir temps’’ es una excusa perquè en qualsevol moment es pot relacionar coneixement, fins i tot a l’hora de menjar. No serveix comprar un dvd educatiu i posar-lo per que el nen ho vegi i ja està, la família ha de veure’l amb ell, fer-lo relacionar conceptes, ampliar informació que al nen l’interessi: a la si, compartir l’aprenentatge i la presa de coneixement amb els fills perquè no sols aprenguin ells, sinó que aprenguin els pares també.