TEMA 10

TEMA 10: CENTRES EDUCATIUS. AUTONOMIA, DIRECCIÓ,  AVALUACIÓ I SUPERVISIÓ

Llei d’Educació de Catalunya – LEC 2009
La Llei d'educació de Catalunya (LEC) va ser posada en vigor el 17 de juliol de 2009 en mans de la Generalitat de Catalunya, sent la primera llei d'educació de Catalunya i amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats educatives de la societat catalana. Si més no, el sistema escolar de Catalunya és un subsistema del sistema escolar d'Espanya (Lei Orgánica de Educación, LOE 2006) i, a l'hora, es deriva de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 que permet a la Generalitat desplegar per llei un model educatiu propi que amplia les seves competències en l'àmbit educatiu, determinant el dret d'accedir a una educació de qualitat en condicions d'igualtat. Responent a l'Estatut, la Generalitat ha d'establir un model educatiu d'interès públic que garanteixi aquests drets i respongui a la canviant societat actual. Sistema dimensió col•lectiva de la pedagogia s’expressa amb finalitats polítiques

Els principis de la LEC són:
•    Educació, dos conceptes: Equitat i excel•lència
Equitat com a igualtat d'oportunitats d’accés i de promoció.
Excel•lència com a principi de qualitat del sistema educatiu

Aquests dos conceptes garanteixen la llibertat, l'esforç i la convivència com a eixos bàsics de la ciutadania catalana.
•    Educació, una cultura comuna: Assoliment de la cohesió social i la identitat compartida.
Cohesió social: l'escola ha de transmetre uns principis cívics comuns
identitat compartida: llengua i cultura catalana com a eixos d'aquesta identitat compartida per adhesió.

La LEC estableix quatre drets dels quals disposen i haurien de fer us tots els centres educatius per tal de desenvolupar-se correctament. Aquests són:
Autonomia: És la capacitat que té un centre educatiu de prendre decisions sobre gestió del centre, necessitats pedagògiques, qüestions organitzatives, gestió de recursos humans i materials. Així doncs, els centres han d'elaborar un projecte educatiu que contingui els elements necessaris per orientar l'acció educativa, que és la màxima expressió de l'autonomia dels centres educatius, recull la identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu. El projecte educatiu incorpora el caràcter propi del centre i contribueix a impulsar la col.laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació del centre amb l'entorn social, i ha de tenir en compte, si n'hi ha, els projectes educatius territorials. Els centres que exerceixen la autonomia pedagògica compleixen amb el currículum que marca el país perquè és una garantia per als ciutadans com les escoles Decroly i Horitzó. L’organització va més enllà de la pedagogia (horaris, espais) demana aspecte organitzatiu, departaments tancats i clàssics a secundaria, no apliquen l’autonomia que haurien d’aplicar. En anglès responsiveness.

Els centres educatius disposen d’autonomia en els àmbits:
•    Pedagògic [LEC:97]: autonomia que s’exerceix a partir del marc curricular establert per tal de concretat objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació. A més a més, aquesta autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació en l’admissió d’alumnes.
Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de l’acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu, orientats a donar resposta a les necessitats dels alumnes amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d’acord amb les seves possibilitats individuals.
•    Organitzatiu [LEC:98]: l’autonomia organitzativa consisteix en l’estructura organitzativa pròpia a cada centre i les seves normes d’organització i funcionament. Les decisions que es prenen sobre l’organització i el funcionament dels centres s’han d’ajustar als principis d’eficàcia i d’eficiència i s’han d’orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes, en aplicació del projecte educatiu i dels objectius generals de l’educació. En els centres públics, la direcció de cada centre ha d’impulsar, i adoptar mesures per a millorar la seva estructura organitzativa d’acord amb les competències les òrgans de govern. En els centres privats sostinguts amb fons públics, el titular de cada centre juntament amb el claustre de professors ha d’adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre amb el vist i plau de consell escolar.

•    Gestió de recursos humans i materials [LEC:99]: La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l’autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:
a) La gestió del professorat, del personal d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis.
b) L’adquisició i la contractació de béns i serveis.
c) La distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre.
d) El manteniment i el millorament de les instal•lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària.
e) L’obtenció, o l’acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals.
El Govern pot establir un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari.
La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs
titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d’Educació de Catalunya.

•    Direcció: Tot centre ha de tenir un director, una persona que tingui desenvolupades unes funcions directives professionals amb condicions de treball diferenciades de la resta dels docents de manera formada i estable. La direcció ha d'ocupar-se de consolidar un equip pedagògic i administratiu necessari i estable pel centre, així com definir perfils de docents que responguin a les necessitats del projecte i decidir sobre recursos econòmics per posar en pràctica inicatives que permetin desplegar el seu projecte i la contractació dels serveis necessaris per assolir els objectius.
•    Avaluació: L'avaluació del sistema educatiu és el procés que descriu, analitza, valora i interpreta les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l'objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les per tal de contribuir a millorar la qualitat, l'eficiència i l'equitat del sistema educatiu, col•laborar en la transparència del sistema educatiu, analitzar i aportar informació sobre el grau d'assoliment dels objectius educatius, retre comptes i oferir informació sobre el procés educatiu, els seus agents i els seus resultats, orientar i elaborar recomanacions sobre polítiques i pràctiques educatives i promoure la igualtat d'oportunitats i possibilitats educatives.

És molt important que l'avaluació educativa és doni amb una primera avaluació individual de l'alumnat, ja que els alumnes són el centre d'interès del centre, al voltant dels quals s'han de desenvolupar totes les accions del centre educatiu, que han de respondre a les seves necessitats. En segon lloc, s'avaluarà als grups-classe en conjunt per valorar el seu nivell i rendiment com a grup, tenint en compte el treball en equip, el grau d'interacció i de relació entre els membres i el rendiment com a grup. Seguidament s'avaluarà el procés d'ensenyament i aprenentatge que imparteix el mestre al seu grup-classe i a cada alumne en particular per detectar si funcionen correctament amb les necessitats i interessos de l'alumnat. L'organització del centre que ha de garantir als infants l'estabilitat i la regularitat necessàries per a facilitar-los l'aprenentatge, i també l'autoestima amb relació a tot el que aprenen i l'equip professional seran objecte d'avaluació per tal de millorar l'eficiència del sistema educatiu, així com l'avaluació del centre escolar en el seu conjunt. L'avaluació dels centres pot ser:

•     Interna - procés de diàleg, participat per tota la comunitat educativa,
que ens mena la reflexió compartida, per consensuar propostes de millora en el centre. El centre s’avalua ell mateix (autoavaluació), amb la participació dels diversos òrgans de govern i coordinació del centre, així com en determinats membres dels diversos sectors de la comunitat educativa. Està fonamentada en el diàleg i en el consens dels objectius i criteris d’avaluació que es marca el mateix col•lectiu i parteix de la situació inicial de cada centre, tenint en compte les seves característiques, les seves necessitats i les seves possibilitats de millora.
•    Externa tècnica - Comporta l'anàlisi de documentació elaborada pel centre, la realització d'entrevistes amb membres dels equips directius, claustres, consells escolars, AMPA, la participació en sessions de treball dels equips de professors: equips de cicle, departaments i seminaris, grups de treball i comissions, juntes d'avaluació i l'observació directa del desenvolupament de l'acció docent a les aules i dels treballs dels alumnes. Els avaluadors poden ser inspectors d'avaluació, membres de l'Administració, investigadors, equips de suport a l'escola, etc.

•    Social: per part dels pares i del consell escolar
L’avaluació del sistema es farà mitjançant mostres, indicadors, proves estandarditzades i qüestionaris als alumnes i al consell escolar.

•    Aquest és el Model integral d’avaluació de la qualitat del sistema educatiu (Castillejo, 1988), a partir del qual podem avaluar la qualitat del sistema educatiu d’un país o d’un centre educatiu. Entenem que l’Input són els alumnes i l’entorn, de manera que l’anàlisi amb l’output (formació) es donarà mitjançant el sistema educatiu, el qual es divideix en:
•    Espai legal
•    Espai organitzacional
•    Espai tècnico-pedagògic
•    Espai econòmic
Aquests quatre espai s’han de donar amb eficiència i eficàcia, és a dir, s’han de veure resultats que corresponguin als objectius establerts pel centre i els docents mitjançant els recursos dels quals disposin. Els criteris d’avaluació són subjectius a les condicions de cada centre i a les característiques dels docents que treballen en cada centre.
•    Supervisió: L'Administració educativa de la Generalitat regula, planifica, ordena, supervisa i avalua el sistema educatiu.
D'altra banda, el concepte rendiment de comptes comporta el rendiment del resultats, la feina feta i la millora dels estudiants. El seu sinònim en anglès és accountability.