Tenint en compte que fa gairabé cent anys que Adolphe Ferrière va dur a terme la tasca de crear els 30 punts de l'Escola Nova, hi ha molt dels quals no podem gaudir o hem canviat per altres punts més adaptats a l'época en que vivim, donat el canvi econòmic, social i polític que ha patit el món en aquest periode de temps. Tot i així, encara hi ha diversos ponts que segueixen vigents a l'escola actual ja que són independents dels canvis produits al marc contextual. Presento aquí els punts que continuen vigents avui dia:
1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica. Només mitjançant l'observació dels infants i la pràctica dels mètodes utilitzats en el seu enseyament podem avançar i innovar en l'actualizació i millorament de mètodes pedagogics que contribueixin a la millor educació, ensenyament, desenvolupament i formació de persones.
5. La coeducació. L'educació mixta ha sigut possible gràcies als principis il·lustrats d'igualtat de gènere i la no discriminació. Tot i així, hem de sumar l'augment massiu d'imigrants i la seva integració a les aules, juntament amb la de nens amb discapacitats i cada vegada més, nens amb un entorn conflictiu o poc adaptat socialment (com fills de parelles homosexuals o transexuals). La lluita avui día no és només pel paper d'igualtat entre homes i dones i la seva integració, sinó la lluita per la no discriminació per qüestions de raça, ètnia o discapacitat. L'escola, juntament amb els pares i els mitjans de comunicació han de contribuir a facilitar la integració dels petits per part de tots els companys de classe.
9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports. Els nens necessiten moure's, és una acció innata en ells. Per això cal que gaudeixin d'un temps diari per tal de que puguin moure's amb total llibertat, fent ús d'un llarg repertori d'esports i jocs populars que ajuden al seu desenvolupament corporal i a coneixer aquest a la vegada que poden desenvolupar la seva intel·ligència mitjançant l'estratègia i el raonament.
10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova. El contacte amb la natura i amb altres fonts de coneixement motiva als infants a interessar-se i voler explorar temes dels que potser no havien escoltat parlar mai.
11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats. I això es un punt que hauria de durar eternament. Tot ésser humà necessita uan cultura general del món per saber-se desenvolupar a la societat i a la vida. No tot és memoritzar conceptes, és obvi que hi ha elements i aspectes que tot nen ha de memoritzat, com l'ortografía, vocabulari o les taules de multiplicar, però el que realment ha d'aplicar el nen és el seu enginy i capacitat de raonar per tal de poder resoldre problemes i qüestions que li plantejen. Si es fa memoritzar als nens dates i fets possiblements le soblidi una setmana o un més desprès d'haver-ho estudiat, però les seves capacitats cognitives continuaran desenvolupant-se al llarg dels anys mitjançant la pràctica.
12. La cultura general es complementa amb una especialització,primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
16. El treball individual del nen. Tot nen ha de saber treballar sol, sense l'ajuda de ningú per poder desenvolupar el seu treball personal i autorealitzar-se.
17. El treball col·lectiu o en equip. Tot infant ha de saber treballar en grup, respectar als seus companys i col·laborar perquè és una tasca que haurà de realitzar al llarg de tota la seva vida, tant a casa com a la feina. Per tant, és important que desenvolupi el seu esperit social i emprenedor.
21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar. El nen ha d'aprendre mitjançant estímuls que el motivin a aprendre. Així doncs, els mestres hem de ser capaços de fer que la classe s'interessi pel que expliquem amb diferents tècniques i estímuls i fent entenedor allò que s'explica. És aquí on recau l'importancia del paper d'un professor: aquell que faci que els alumnes es sorprenguin, s'interessin o vulguin saber més d'una materia sense que es presenti com una tasca pesada i obligada és feina del mestre i ningú més, ja que l'interès és la millor manera d'aprendre. En canvi, si un alumne no té interès en una asignatura o no l'enten és desmotivarà, no voldrà aprendre-la i probablement acabarà odiant-la. D'altra banda, mitjançant la pràctica i l'experiència l'alumne serà capaç d'arribar al raonament i fomentar els seus principis morals amb total llibertat i fonament, no mitjançant l'obligació i el coaccionament: l'escola opta per la llibertat de pensament i raonament.
22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida. Avui día, totes les classe sde totes les escoles de l'estat espanyol poden escollir qui serà el seu representat com a classe a l'escola i l'encarregat de fer tasquen en les que s'hagi de representar el grup. El fet de poder ser escollit representant otorga als petits una mostra de responsabilitat que els fa sentir que formen part de la societat i que són capaços de realitzar feines més elaborades com donar una noticia a tota classe o portar la iniciativa en assumptes que influencien a tot el grup. Així doncs, el sufragi universal a la classe ha de ser un estímul per als nens a sentir-se compromessos amb una feina i a desenvolupar el seu criteri a l'hora d'escollir representant.
23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.No sols hem de fir als infants allò que han fet malament. L'educador ha de dir a l'infant aquella tasca que ha realitzat correctament per motivar-lo, ja que només mitjançant la motivació i l'interès el nen voldrà aprendre. Si som capaços de motivar els alumnes a aquests no els importarà fer feina pel seu compte, és més, tindran ganes de fer feina perque els agrada allò que fan i desenvoluparan d'aquesta manera l'esperit d'iniciativa a l'hora de realitzar una tasca individual o en grup, perque sabran que obtindran una recompensa si ho fan bé, i aquesta él l'una manera de que treballa un nen.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nens en condicions d'aconseguir, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada.
26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys. Per tal d'estimular a l'infant a que continui treballant es pot comparar el seu progrès en una assignatura o en uns eguit d'exercicis semblants. Si l'infant té un desenvolupament possitiu és bo mostrar-li el seu progrès per que s'en adoni de la bona feina que ha fet, que avança correctament i que ha de seguir així pero assolir els seus proposits. D'aquesta manera, el nen treballarà més contents i amb més ganes, amb un esperit d'intentar superar-se a ell mateix i a la resta de companys, amb una competencia coherent a la seva edat i amb bona intenció perque sap que a la fi obtindrà la seva recompensa: una bona qualificació i un ampli coneixement en els conceptes d'aquell curs que li serviran per continuar progressant al llarg de la seva vida escolar.
27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa. L'escola ha de ser un espai agradable on els nens puguin creixer i aprendre comòdes, ja que si l'ambient escolar fos dolent i desagradable no podrien desenvolupar-se del tot correctament perque hi hauria un factor molt important que s'ho impediria: aquest sentiment de desgrat i incomprensió envers el medi que els envolta. Així doncs, l'escola ha de ser un lloc net i fora bé que estigues decorat amb treballs fets per els nens per tal de motivar-los i fer-los veure que han fet una bona feina.
28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra. L'ésser humà porta fins la música: tot allò amb el que pugui fer un so o un ritme és música. Els petits tenen la capacitat de quedar enmaravellats amb ella i, a la vegada (i sense adonar-se'n) estan aprenent. La música pot ser un bon medi per aprendre i adquirir coneixement de la tradició popular mitjançant cants i danses i ajuda a desenvolupar la capacitat auditiva i rítmica, a l'hora que aprendran a utilitzar correctament la seva veu. També pot servir per memortizar elements instructius que poden resultar avorrits per als infants, com memoritzar les taules de multplicar o l'abecedari.
29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres. Una bona manera de educar moralment els infants, com he esmentat abans, és fer-li veure diferents situacions en les que ell, mitjançant l'experiència i el raonament, triarà la millor opció. Però no sempre els nens poden veure el que es correcte i el que no, per això existeixen contes i fabules en les quals els nens poden valorar i ser crítics amb les accions dels personatges que, sense adonar-se, adopten i apliquen a la seva vida. Així doncs, els mestres no s'imposen la moral, si no que es fa raonar els nens quins són els valors de la nostra cultura i societat i com s'apliquen juntament a la moral que ve donada de casa.
D'entre els trenta punts, hi ha altres que avui dia no es tenen en compte, ja que el context educatiu ha canviat força.:
2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats. La societat ha canviat molt, i avui dia hi ha moltes poques escoles (totes aquestes privades) que ofereixen els servei d'internat. L'escola pública (i la gran majoria de les privades i concertades) no ofereixen aquest servei ja que l'educació s'ha de donar principalment desde la familia, encara que l'escola també té una gran força. Per tant, no té sentit que els alumnes romanguin a un internat tot el curs ja que si tenen una familia auqesta ha d'educar-los i ajudar-los en tot el que calgui.
3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat. Tant de bó totes les escoles puguessin estar situades a la natura per que els infants puguessin observar-la, experimentar i aprendre d'ella, però no pot ser així donada la societat industrialitzada i globalitzada en la que vivim. Si més no, les escoles han d'organitzar excursions i estancies de diversos dies al medi natural perque els nens puguin coneixer-lo i gaudir d'ell, fent activitats que els ajudi a adquirir coneixement d'un medi tan diferent a la ciutat
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes. Això avui dia no es possible, cada nen ha de viure en el seu propi entorn familiar, que serà diferent segon dels condicions de cada familia (pares casatas, families monoparentals, orfes, families numeroses, families amb un sol fil...). Només en casos en que els petits hagin estat apartats dels seus pares per raons de custodies o perque aquests han mort hauran de viure en una residència d'acollida amb altres nens, on uns educadors tenen el paper qüasi de pares. Tot i així, ningú ha demostrat que un nen que tingui dos pares, dos mares o només un d'ells pugui creixer en menors condicions que un que té pare i mare ja que, mentre que el pare/mare/educador faci correctament el seu paper el nen creixerà i serà educat correctament . Vet aqui el dilema de si una parella homosexual ha de poder adoptar un fill o no: no s'ha vist que els fills de pares homosexuals hagin tingut problemes per desenvolupar-se correctament a les aules i a la societat, per tant, són mers prejudicis. El que l'educador i mestre ha de procurar a l'escola és que la resta de companys pensin que aquell nen és normal, i que a l'igual que la resta pot tenir pare i mare, ell té dos pares i no han de discriminar-lo per això.
6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme. Avui dia no es poden fer aquest tipus d'activitats a les aules donat que les escoles no poden dispondre d'un espai per tenir animals de granja, encara que algunes disposen d'un petit hort per conrear. El alumnes tot i així poden desenvolupar la seva responsabilitat tenint una mascota de classe, un animaló del qual es facin responsables en donar-li de menjar, natejar-lo i cuidar-lo. Cada cap de setmana un nen pot endur-se'l a casa perque no es quedi sol i, d'aquesta manera, poden aprendre quins són les princpals necessitats dels éssers vius. També poden encarregar-se (a falta d'hort) d'una planta o flor de la qual hagin de fer-se responsables i evitar que es mori. Són activitats que comprometen els nens i els agrada perque s'adonen que creixen i són capaços de fer activitats cada vegada més importants.
8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.
15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen en lloc rellevant en l'Escola Nova.
18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal. No és aplicable avui dia, però hauria de ser aixñi. Els nens aprendrien més i amb mñes rapidesa, dedicarien potser més hores a l'estudi i asimilarien millor els conceptes. L'horari de matí hauria de ser més llarg però hauria d'evitar que fossin per la tarda, ja que no rindeixen tant com pel matí.
19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre. Una bona manera d'estructurar l'ensenyament seria dividir les asigantures per trimestres. D'aquesta manera ( i enllaçant amb el punts dinou) els nens tindrien dos o tres asignatures per trimestres, en les quals es centrarien i possarien més atenció, raonant durant més temps aquells conceptes i interioritzant-los millor. D'aquesta manera, al curs següent haurien de reprendre l'asignatura però no els contaria gaire recordar els conceptes perque tindrien una bona base al haver dedicat tant de temps a estudiar-la en un periode de temps al sortir de l'escola i no els supondria un gran esfoç.
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."
29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres. Una bona manera de educar moralment els infants, com he esmentat abans, és fer-li veure diferents situacions en les que ell, mitjançant l'experiència i el raonament, triarà la millor opció. Però no sempre els nens poden veure el que es correcte i el que no, per això existeixen contes i fabules en les quals els nens poden valorar i ser crítics amb les accions dels personatges que, sense adonar-se, adopten i apliquen a la seva vida. Així doncs, els mestres no s'imposen la moral, si no que es fa raonar els nens quins són els valors de la nostra cultura i societat i com s'apliquen juntament a la moral que ve donada de casa.
D'entre els trenta punts, hi ha altres que avui dia no es tenen en compte, ja que el context educatiu ha canviat força.:
2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats. La societat ha canviat molt, i avui dia hi ha moltes poques escoles (totes aquestes privades) que ofereixen els servei d'internat. L'escola pública (i la gran majoria de les privades i concertades) no ofereixen aquest servei ja que l'educació s'ha de donar principalment desde la familia, encara que l'escola també té una gran força. Per tant, no té sentit que els alumnes romanguin a un internat tot el curs ja que si tenen una familia auqesta ha d'educar-los i ajudar-los en tot el que calgui.
3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat. Tant de bó totes les escoles puguessin estar situades a la natura per que els infants puguessin observar-la, experimentar i aprendre d'ella, però no pot ser així donada la societat industrialitzada i globalitzada en la que vivim. Si més no, les escoles han d'organitzar excursions i estancies de diversos dies al medi natural perque els nens puguin coneixer-lo i gaudir d'ell, fent activitats que els ajudi a adquirir coneixement d'un medi tan diferent a la ciutat
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes. Això avui dia no es possible, cada nen ha de viure en el seu propi entorn familiar, que serà diferent segon dels condicions de cada familia (pares casatas, families monoparentals, orfes, families numeroses, families amb un sol fil...). Només en casos en que els petits hagin estat apartats dels seus pares per raons de custodies o perque aquests han mort hauran de viure en una residència d'acollida amb altres nens, on uns educadors tenen el paper qüasi de pares. Tot i així, ningú ha demostrat que un nen que tingui dos pares, dos mares o només un d'ells pugui creixer en menors condicions que un que té pare i mare ja que, mentre que el pare/mare/educador faci correctament el seu paper el nen creixerà i serà educat correctament . Vet aqui el dilema de si una parella homosexual ha de poder adoptar un fill o no: no s'ha vist que els fills de pares homosexuals hagin tingut problemes per desenvolupar-se correctament a les aules i a la societat, per tant, són mers prejudicis. El que l'educador i mestre ha de procurar a l'escola és que la resta de companys pensin que aquell nen és normal, i que a l'igual que la resta pot tenir pare i mare, ell té dos pares i no han de discriminar-lo per això.
6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme. Avui dia no es poden fer aquest tipus d'activitats a les aules donat que les escoles no poden dispondre d'un espai per tenir animals de granja, encara que algunes disposen d'un petit hort per conrear. El alumnes tot i així poden desenvolupar la seva responsabilitat tenint una mascota de classe, un animaló del qual es facin responsables en donar-li de menjar, natejar-lo i cuidar-lo. Cada cap de setmana un nen pot endur-se'l a casa perque no es quedi sol i, d'aquesta manera, poden aprendre quins són les princpals necessitats dels éssers vius. També poden encarregar-se (a falta d'hort) d'una planta o flor de la qual hagin de fer-se responsables i evitar que es mori. Són activitats que comprometen els nens i els agrada perque s'adonen que creixen i són capaços de fer activitats cada vegada més importants.
8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.
15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen en lloc rellevant en l'Escola Nova.
18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal. No és aplicable avui dia, però hauria de ser aixñi. Els nens aprendrien més i amb mñes rapidesa, dedicarien potser més hores a l'estudi i asimilarien millor els conceptes. L'horari de matí hauria de ser més llarg però hauria d'evitar que fossin per la tarda, ja que no rindeixen tant com pel matí.
19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre. Una bona manera d'estructurar l'ensenyament seria dividir les asigantures per trimestres. D'aquesta manera ( i enllaçant amb el punts dinou) els nens tindrien dos o tres asignatures per trimestres, en les quals es centrarien i possarien més atenció, raonant durant més temps aquells conceptes i interioritzant-los millor. D'aquesta manera, al curs següent haurien de reprendre l'asignatura però no els contaria gaire recordar els conceptes perque tindrien una bona base al haver dedicat tant de temps a estudiar-la en un periode de temps al sortir de l'escola i no els supondria un gran esfoç.
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."
Podem diferenciar els 30 punts de l'Escola Nova segons si es tenen en compte o no a l'actualitat, però cal mencionar que hi ha agut molt canvis respecte l'any 1914 i l'escola ha de tenir en compte com:
Garantir la igualtat, la integració i la no discriminació de persones per qüestions de raça, ètnia o discapacitat, a l'igual que els nens que es troben en situacions amb dificil integració social (com fills de presos, d'homosexuals, transexuals, estatus social, o transtorn d'identitat de gènere per par del propi alumne).
El foment de la pau i dels Drets Humans.
Llibertat de culte
Competència per els sistemes informàtics i digitals, incorporació a le aules de les TIC i normalització del sistema 1x1.
Concluint, avui dia continua en peu la utilització de mètodes actius i tècniques grupals, la globalització del currículum, la vinculació de l'ensenyament amb la vida, l'émfasi amb els aspectes motivacionals i la concepció de la educació on es contempen aspectes isntructius i educatius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario