Segons la Llei d’Educació de Catalunya (LEC 2009), Títol XI. De l'avaluació i la prospectiva del sistema educatiu (articles 182-195). Capítol I. Avaluació i prospectiva. ARTICLE 182. OBJECTE I FINALITATS , l'avaluació del sistema educatiu és el procés d'abast intern i d'abast general que té per objecte descriure, analitzar, valorar i interpretar les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l'objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les. Per aquesta raó, l’avaluació del sistema educatiu es va crear per tal de millorar la qualitat, l'eficiència i l'equitat i fer anàlisi prospectiva del sistema educatiu, per col•laborar en la transparència del sistema educatiu, per analitzar i aportar informació sobre el grau d'assoliment dels objectius educatius, per tal de retre comptes i oferir informació sobre el procés educatiu, els seus agents i els seus resultats, per orientar i elaborar recomanacions sobre polítiques i pràctiques educatives i, finalment, per promoure la igualtat d'oportunitats i possibilitats educatives.
A Catalunya s’han establert diverses modalitats d’avaluació educativa, com podem veure al Capítol II. Àmbit, principis i activitat relatius a l'avaluació, ARTICLE 186. MODALITATS D'AVALUACIÓ:
L’avaluació pot referir-se a:
a) Avaluacions generals del sistema educatiu i de l'Administració educativa.
b) Avaluació dels rendiments educatius, que ha de comprendre en tot cas les avaluacions de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels alumnes, els resultats de les quals s'han de tenir en compte per a determinar si els alumnes han assolit els objectius de cada etapa.
c) Avaluació de l'exercici docent, que ha de permetre l'acreditació dels mèrits dels docents per a la promoció professional.
d) Avaluació de l'exercici de la funció directiva i de la funció inspectora.
e) Avaluació dels centres educatius. Aquesta pot ser:
• Interna - procés de diàleg, participat per tota la comunitat educativa, que ens mena la reflexió compartida, per consensuar propostes de millora en el centre. Els centres educatius sostinguts amb fons públics s'han d'autoavaluar per deduir actuacions de millora d’acord amb el reglament de l’Administració, amb la participació dels diversos òrgans de govern i coordinació del centre, així com en determinats membres dels diversos sectors de la comunitat educativa. Està fonamentada en el diàleg i en el consens dels objectius i criteris d’avaluació que es marca el mateix col•lectiu i parteix de la situació inicial de cada centre, tenint en compte les seves característiques, les seves necessitats i les seves possibilitats de millora.
• Externa tècnica - Comporta l'anàlisi de documentació elaborada pel centre, la realització d'entrevistes amb membres dels equips directius, claustres, consells escolars, APA, la participació en sessions de treball dels equips de professors: equips de cicle, departaments i seminaris, grups de treball i comissions, juntes d'avaluació i l'observació directa del desenvolupament de l'acció docent a les aules i dels treballs dels alumnes.
• Social: per part dels pares i del consell escolar
f) Avaluació dels serveis educatius.
g) Avaluació de les activitats educatives fetes més enllà de l'horari lectiu.
L’avaluació pot ser de tipus:
Segons la seva finalitat i funció...
a) Funció formativa: l'avaluació s'utilitza preferentment com a estratègia de millora i per ajustar sobre la marxa, els processos educatius de cara a aconseguir les metes o objectius previstos. És la més apropiada per a l'avaluació de processos, encara que també és formativa l'avaluació de productes educatius, sempre que els seus resultats s'emprin per a la millor
dels mateixos. Sol identificar-se amb l'avaluació contínua.
b) Funció sumativa: sol aplicar-se més en l'avaluació de productes, és a dir, de processos acabats, amb realitzacions precises i valorables. Amb l'avaluació no es pretén modificar, ajustar o millorar l'objecte de l'avaluació, sinó simplement determinar la seva vàlua, en funció de l'ocupació que es desitja fer del mateix posteriorment.
Segons la seva extensió...
a) Avaluació global: es pretén abastar tots els components o dimensions dels alumnes, del centre educatiu, del programa, etc. Es considera l'objecte de l'avaluació d'una manera holística, com una totalitat interactuant, a la qual qualsevol modificació en un dels seus components o dimensions té conseqüències en la resta. Amb aquest tipus d'avaluació, la
comprensió de la realitat avaluada augmenta, però no sempre és necessària o possible. El model més conegut és el CIPP de Stufflebeam.
b) Avaluació parcial: pretén l'estudi o valoració de determinats components o dimensions d'un centre, d'un programa educatiu, de rendiment d'un alumnes, etc.
Segons els agents avaluadors...
a) Avaluació interna: és aquella que és duta a terme i promoguda pels propis integrants d'un centre, un programa educatiu, etc. Al seu torn, l'avaluació interna ofereix diverses alternatives de realització: autoavaluació (els avaluadors avaluen el seu propi treball (un alumne
el seu rendiment, un centre o programa el seu propi funcionament, etc.). Els rols
d'avaluador i avaluat coincideixen en les mateixes persones), heteroavaluació (avaluen una activitat, objecte o producte, avaluadors diferents a les persones avaluades (el Consell Escolar al Claustre de professors, un professor als seus alumnes, etc.)) i coavaluació.
b) Avaluació externa: es dóna quan agents no integrants d'un centre escolar o d'un programa avaluen el seu funcionament. Sol ser el cas de la "avaluació d'experts". Aquests avaluadors poden ser inspectors d'avaluació, membres de l'Administració, investigadors, equips de
suport a l'escola, etc.
Segons el moment d'aplicació...
a) Avaluació inicial: es realitza al començament del curs acadèmic, de la implantació d'un programa educatiu, del funcionament d'una institució escolar, etc. Consisteix en la recollida de dades en la situació de partida. És imprescindible per iniciar qualsevol canvi educatiu, per decidir els objectius que es poden i han d'aconseguir i també per valorar si al final d'un procés, els resultats són satisfactoris o insatisfactoris.
b) Avaluació procesual: consisteix en la valoració a través de la recollida contínua i sistemàtica de dades, del funcionament d'un centre, d'un programa educatiu, del procés d'aprenentatge d'un alumne, de l'eficàcia d'un professor, etc. al llarg del període de temps fixat per a la consecució d'unes metes o objectius. L'avaluació procesual és de gran importància dins d'una concepció formativa de l'avaluació, perquè permet prendre decisions de millora sobre la marxa.
c) Avaluació final: consisteix en la recollida i valoració d'unes dades en finalitzar un període de temps previst per a la realització d'un aprenentatge, un programa, un treball, un curs escolar, etc. o per a la consecució d'uns objectius.
A Espanya s’introduí per primer cop l’avaluació educativa continua d’alumnes al 1970 amb la LGE. En 1984 es va establir l'avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa.
A Catalunya es va establir l'avaluació de centre: interna, externa i de sistema al 1997. Al 2001 es van establir proves de Competències Bàsiques 10 (l’avaluació de les competències bàsiques que té com objectiu garantir que totes les persones que resideixin a Catalunya adquireixin les competències bàsiques que li permeten progressar de manera autònoma i integrar-se a la societat i el món laboral. En el curs 2000-2001, els centres d'educació primària van incloure en el seu pla d'avaluació interna els objectius de millora de l'assoliment de les competències bàsiques al final del cicle mitjà i Els resultats d'aquestes proves havien de servir per proporcionar elements de reflexió i discussió al si del claustre dels centres i de presa de decisions sobre aspectes de gestió del currículum i resultats d'aprenentatge) i Competències Bàsiques 14 (l’avaluació de les competències bàsiques que té com objectiu garantir que totes les persones que resideixin a Catalunya adquireixin les competències bàsiques que li permeten progressar de manera autònoma i integrar-se a la societat i el món laboral. Durant el curs 2003-2004 es van fer a l’alumnat de 2n d’ESO als àmbits lingüístic (llengua catalana, castellana, anglesa i francesa), matemàtic, social i científic, de les TIC i artístic, visual i plàstic) amb l'objectiu de que cada centre pugui comparar els seus resultats amb els de la mostra i fer les seves pròpies reflexions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario