TEMA 11

TEMA 11: ESCOLA INCLUSIVA
De l'exclusió a la inclusió
Per parlar del concepte inclusió primer hem de conèixer que comporta i que vol dir la exclusió social. L'exclusió entesa com el trencament de llaços socials fa referència a aquells sectors de la societat que tenen una situació social desafavorida a nivell econòmic, social, cultural o genèric davant altres, els quals tenen dificultats per integrar-se socialment degut a les seves característiques. El concepte d'exclusió va ser introduït per René Lenoir, els secretari d'Estat del govern de Jacques Chirac al 1979 per tal de referir-se al 10% de la població francesa que vivia totalment al marge de la seguretat social pública (persones grans, les discapacitades, els toxicòmans, etc.) Cal els anys 80 aquest concepte es popularitza i toca l’àmbit acadèmic, polític i social però les polítiques del benestar de l’Estat francès no tenien en compte que existien aquests sectors i, per tant, era necessari que apareguessin noves polítiques i programes socials per poder solventar aquest problema que en principi era relativament puntual i que ningú especulava que es pogués convertir en un problema greu de la societat actual. Amb l'increment de l'exclusió i la conscienciació dels Estats arreu d'Europa van sorgir programes socials nous amb la finalitat d'insertar tots aquells individus que havien esta exclosos.
L'exclusió social comporta la carència de drets, recursos i capacitats bàsiques d'un sector minoritari de la població víctima de la privació econòmica (ingressos insuficients en relació al context), la privació política (manca de poder i impossibilitat de participació en decisions de la vida) i la privació social (trencament de llaços socials que són font de capital social). D'aquesta manera, l'exclusió engloba els conceptes de pobresa, incapacitat, privatització, marginalitat i vulnerabilitat.

Per tal de superar els problemes que genera l'exclusió apareix el concepte d'inclusió. Des del punt de vista pedagògic, la inclusió comporta la reestructuració de cultures, teories i pràctiques educatives per tal de donar resposta a la diversitat i necessitats de tot l'alumnat i acceptar-ho a la societat. Per tal de fer de la inclusió una realitat cal crear una comunitat segura, acollidora i estimulant on hi hagi igualtat de drets i deures, desenvolupant uns valors inclusius que es diguin a terme tot desenvolupant un sentit de comunitat entre tots els integrants del centre educatiu i ajudi a obtenir els millors resultats possibles de tots els estudiants. La inclusió suposa l'acceptació de tots els alumnes veient les seves diferencies no com un aspecte negatiu, sino com un factor enriquidor i favorable per el desenvolupament de la vida comunitària i el desenvolupament personal i moral. Entesa d'aquesta manera, la inclusió suposa una millora en la qualitat de l'educació ja que els alumnes estaran capacitats per atendre la diversitat del món dins el context de la globalització. Per tal de que un centre pugui  desenvolupar la inclusivitat, cal fomentar els valors inclusius entre alumnes, professorat i resta de personal educatiu, establint relacions de suport mutu entre les escoles i el seu entorn que millorarà tal als docents com a l'alumnat.

Escola inclusiva
La inclusió comporta…
•    La reestructuració de les cultures, les polítiques i les pràctiques a les escoles per respondre a la diversitat del seu entorn.
•    Construir una comunitat segura, acollidora, col•laboradora i estimulant en la qual tothom és valorat com a base per a l’obtenció dels millors resultats possibles.
•    Desenvolupar valors inclusius, que compartiran tots: el professorat, alumnat, equips directius i pares-mares/tutors i que s’ofereixen a tots els membres de l’escola.
•    L’establiment de relacions de suport mutu entre les escoles i el seu entorn.
•    La millora de les escoles tant pel personal docent com per l’alumnat

La inclusió genera en l'àmbit educatiu quatre elements:

-    Inclusió com a procés per encarar diversitats d’expectatives i necessitats dels estudiants. Cal que els agents educatius tinguin molt clar el concepte d’inclusió amb el qual s’ha de desenvolupar programes que tinguin aquesta possibilitat d’entendre la diversitat cultural (no tots els alumnes tenen les mateixes necessitats). Cal entendre la inclusió coma  procés.

-    Inclusió com aquella educació que trenca amb les barreres i limitacions d’aprenentatge. Cal deixar que es doni l’aprenentatge i cal trencar els límits, entendre que la diversitat cultural no té a veure amb el fet d’aprendre

-    Inclusió com assistència, participació i resultats positius de tots els estudiants, no a nivell elitista.

-    Inclusió que tingui present totes aquelles cultures amb risc d’exclusió i marginació.

L’individu, individualment, no pot incloure’s, la societat ha d’obrir-li les portes. Per això cal que l'escola sigui la encarregada de fer de la inclusió una realitat que acabi amb la marginació i discriminació dels sectors desafavorits de la societat per crear una comunitat en la qual els valors principals siguin el respecte, la cooperació i la tolerància envers les diferències entre els ésser humans, ja que aquestes no influeixen en la concepció humanitzadora d'espècie: tots som éssers humans i com a tal hem d'entendre les nostres diferències, ja que aquestes no influeixen en el fet de que tots, com a persones, mereixem les mateixes oportunitats d'aprenentatge sense posar barreres ni limitacions d'aprenentatge.


 Però l'escola inclusiva no només ha de donar resposta a aquelles persones amb característiques que resulten desfavorables pel seu desenvolupament: aquesta escola ha de respondre a la diversitat d’alumnat sigui quines siguin les seves característiques. L'escola inclusiva s'ocuparà també d'alumnes amb...
● altes capacitats
● discapacitats, és a dir, amb deficiències, limitacions d'activitat i restriccions de la participació que afecten a l'estructura corporal o psíquica.
● debilitats, és a dir, a reducció de força generalitzada o d'un àrea del cos causades per malalties com la malaltia d'Addison, la paràlisi de Bell o cerebral, l'esclerosi múltiple, la distròfia muscular de Becker, intoxicacions, o la poliomielitis.
● alteracions de conducta. La definició més acceptada és la d'Emerson: Les "alteracions de conducta" comprenen una sèrie de comportaments anormals des del punto de vista socio-cultural ''de una intensitat, freqüència i duració que porten a una alta probabilitat de posar en greu compromís la integritat de l’individuo o la resta, o que comporta una limitació clara de les activitats de l’individuo i una restricció important en la seva participació en la comunitat (restricció de l’accés als recursos i serveis de la comunitat)".
A Catalunya, el Departament d'Ensenyament ha editat la Guia per a famílies d'infants i joves amb altes capacitats intel•lectuals per la integració d'aquests individus i donar resposta a les seves necessitats socials, emocionals i educatives oferint-los una millor oportunitat educativa. Els trets més diferenciats dels alumnes amb altes capacitats són les seves habilitats cognitives (percepció, raonament, aprenentatge abstracte,
agilitat mental, fluïdesa verbal, memòria, concentració i atenció, facilitat per a la comprensió i la generalització...), les característiques motivacionals (tenacitat, tendència a gaudir de
tasques desafiadores, capacitat per treballar bé sense necessitat d’estímuls o de reforç, alta autoestima, lideratge...) i les característiques creatives (originalitat en la resolució de situacions i problemes, imaginació, impuls per explorar noves idees, sensibilitat artística...) que es divideixen el alumnes amb
un bon nivell en tots els àmbits cognitius i una bona motivació i socialització, a més d’un nivell
de creativitat alt i un autoconcepte positiu, alumnes amb un bon nivell en determinades àrees,
mentre que en la resta mostren valors normals o fins i tot deficitaris i infants que en el procés de maduració tenen un ritme de desenvolupament més ràpid, però que la seva capacitat intel•lectual
s’equilibra amb la dels companys i companyes quan ha finalitzat aquest procés.

Educació especial
L'educació especial és aquell tipus d'educació destinada a alumnes amb necessitats educatives especials. En podem diferenciar dos tipus d'alumnes amb necessitats especials:
Alumnes amb sobredotació intel•lectual
Alumnes amb psíquiques, físiques o sensorials.

Els principis de l'EE són:
•    Considerar la personalitat en el seu conjunt sense centrar-se a la discapacitat.
•    Potenciar al màxim el desenvolupament de l'autonomia i l'autoconcepte dels alumnes.
•    Prioritzar els aprenentatges pràctics i funcionals
•    Promoure la participació més plena possible als entorns més propers (casa, escola, barri, empresa...)
•    Utilitzar metodologies que permetin processos d'ensenyament i aprenentatge individualitzats, aprofitant les circumstàncies que permetin el treball conjunt.
•    Establir relacions de col•laboració amb les famílies.

Els docents tutors dels alumnes d'educació especial són anomenats mestres en pedagogia terapèutica i porten a terme la seva professió docent tant a centres específics d'educació especial com a centres ordinaris en el recolzament per la integració dels alumnes amb necessitats educatives especials. El docent especialitzat en Educació Especial o Pedagogia Terapèutica ha d'identificar els principis elementals del centre educatiu per atendre la diversitat de l'alumnat, dissenyar amb la resta de professionals de l'educació propostes d'intervenció educativa per a tot l'alumnat, revisar processos d'inclusió al centre educatiu, aplicar estratègies educatives que afavoreixin l'atenció de tot l'alumnat i contrastar la informació amb els diferents escenaris (família, centre, entorn social).


En una societat tan tecnificada com l'actual fan falta introduir les TIC als centres educatius per tal d'aprofitar els recursos que ofereix la societat i que adapten l'educació al ritme d'aquesta societat. Però cal tenir en compte que els alumnes amb necessitats educatives especials poden necessitar altre tipus de tecnologia que s'adapti millor a les seves necessitats educatives: la tecnologia ha suposat un gran recolzament per aquests alumnes, ja que la tecnificació de l'ensenyament ha suposat una millora en la seva adaptació a les aules i ha facilitat el seu aprenentatge. Per exemple, alumnes amb problemes de visió poden aprendre gràcies a calculadores parlants i processadors de text mitjançant la veu. Els alumnes amb problemes a l'aparell motor poden fer ús de les TIC gràcies a teclats alternatius adaptats on es modifica la velocitat de repetició de les tecles o sintetitzadors de veu. Pels alumnes amb discapacitats psíquiques com l'autisme, la psicosis o l'autisme s'han desenvolupat proframes TIC com a mode d'expressió personal i reforç de l'autoestima, així com programes de reforç i exercitació i material didàctic de reforç per aquells amb discapacitats mentals.

Què és una aula USEE?
Una aula USEE és una Unitat de Suport a l'Educació Especial a alumnes amb necessitat educatives especials permanents susceptibles de ser escolaritzats en un CEE (Centre d'Educació Especial). Els alumnes de les aules USEE (que poden ser un màxim de 8)vpoden tenir atenció amb acompanyament individual per un docent de pedagogia terapèutica o amb atenció individual o en petit grup dins de l'aula, tot i que les necessitats d'atenció seran molt diverses i possiblement no es podrà configurar cap grup de treball. Tenir una aula USEE a l'escola suposa donar suport dins l'escola ordinària a alumnes amb n.e.e. que serien susceptibles de ser atesos per un centre d'educació especial, potenciar l'escola inclusiva, és a dir, l'escola que contempla la diversitat de tota. La comunitat educativa com a mostra representativa de la nostra societat. Suposa que el professorat adaptarà la seva manera de treballar per afavorir la inclusió a l'aula, que hi ha d'haver un grau de compromís per part del centre : equip directiu, professorat i comunitat educativa, que l'Equip Directiu ha de planificar un conjunt d'actuacions d'acollida per a l'alumnat amb n.e.e. i també adreçades a les famílies, als companys del centre, al professorat del centre i altres professionals i la creació d'una CAD (Comissió d'Atenció a la Diversitat) formada per les especialistes d'E.Especial, EAP i un representant de l'Equip Directiu.
Educació PLURILINGÜE – Règim lingüístic a Catalunya
Catalunya és un país amb dues llengües oficials: el català i el castellà. Podríem dir, per tant, que el país és bilingüe, però no és així. El català és la llengua vehicular i d’aprenentatge en el sistema educatiu (no s’utilitza en Llengua Castellana i Llengües estrangeres), el Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l'exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català, ha de garantir, d'acord amb el que estableix l'article 6.2 de l'Estatut, una oferta suficient d'ensenyament del català (Article 10, Títol II. Del règim lingüístic educatiu de Catalunya, LEC 2009). Tot i així, hi ha un gran nombre de persones (fins i tot catalanes) que entenen el català, però que no el saben parlar. Això vol dir que Catalunya no és un país bilingüe, sinó que són les persones que hi viuen les que ho són.
Correspon al Govern determinar el currículum de l’ensenyament de les llengües estrangeres així com un domini de les llengües oficials catalana i castellana. Els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre (LEC 2009). Veiem com el règim lingüístic català fomenta uns valors inclusions ja que estableix el dret a rebre suport lingüístic específic però sense ésser separats en grups ni classes diferents per raó de llur llengua habitual. Els nens son com esponges i la millor forma de que puguin aprendre una llengua és relacionant-se amb el seu entorn, de manera que la separació d’aquells nens que arriben a una escola sense conèixer les llengües oficials només causa la seva exclusivitat, ja que limita les relacions amb els altres nens al temps d’esbarjo i no poden integrar-se a una classe normal fins que adquireixin el coneixement en aquestes llengües. El que ha de ser un dret per tots els infants és la no discriminació per raons de llengua, cultura o ètnia, de manera que l’escola te el deure i l’obligació de permetre a tots els infants pertànyer a un grup/classe sense diferenciacions per qüestions esmentades anteriorment. Els docents, a més a més, ha d’ajudar a desenvolupar valors inclusius als alumnes per tal de construir una comunitat segura, acollidora, col•laboradora i estimulant en la qual tothom és valorat com a base per a l’obtenció dels millors resultats possibles i ningú pot sentir-se exclòs per les seves característiques específiques, ja que tots som diferents a la nostra manera.
Però no és suficient amb dues llengües. Actualment, l’anglès té una força i prestigi  internacional que fa que sigui la llengua  en la que es posi més èmfasi en aprendre, ja que és la llengua vehicular a nivell mundial. Així doncs, els currículums han d'incloure l'ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l'objectiu que els alumnes adquireixin les competències d'escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure en una llengua. Els centres sostinguts amb fons públic han de  tenir un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre. Aquest projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, com el tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge, el procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà, les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres, els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre i la continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.
Molts centres estan incorporant actualment programes d’immersió lingüística, és a dir, programes que incorporen l’ús de llengües estrangeres (normalment l’anglès) com a llengua vehicular d’algunes assignatures amb l’objectiu d’aconseguir un millor desenvolupament dels alumnes en les competències de llengües estrangeres.