TEMA 13

TEMA 13: CENTRES AMB SISTEMA PEDAGÒGIC PROPI
La institució escolar és una realització pedagògica
Cada centre ha de tenir el seu sistema en el marc d’autonomia de centres. La Institució Escolar és un projecte que vincula amb valors, és una realització pedagògica: bases científiques (neurociència, com funciona el cervell, psicologia, sociologia), intervenció dissenyada (pedagogia, és disseny i enginyeria, inventar el sistema, didàctica, orientació escolar) i organització comú (administració, economia, gestió de personal en el marc de l’autonomia) en un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza, tenir clar perquè fem cada cosa en favor de l’alumnat i tenir capacitat de decidir-ho. Tots hem de fer pedagogs.
L’adequació externa, el context on es desenvolupa. Quan una escola fa el seu sistema pedagògic veu les aportacions en el s. Pedagògics del s. XX i explora cm adaptar-ho a les característiques del centre. Marc de política i legislació ha d’haver un marc però hi ha masses. Ha d’haver més llibertat per que els centres escullin però sense que els ho diguin tot.
Cal que tinguem presents:
•aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
•marc de la política i legislació en una societat
•necessitats generals dels ciutadans
•necessitats particulars de grups socials o d'alumnes
Cal construir un sistema pedagògic nou que atengui la diversitat d’alumnes. Els aprenentatges escolars s’han d’exercitar  en el dia a dia, a l’aula, a l’escola i fora de l’escola.
D’altra banda sovint es produeix un efecte d’agrupació o de selecció social en determinats centres i no necessàriament perquè hi hagi un projecte elitista. L’escola és un sistema obert, on intervenen múltiples variables. Si volem garantir l’equitat per a tots els alumnes, s’han de compensar les oportunitats, incorporar els millors professors, equipaments tecnològics i un pressupost addicional per a serveis compensatoris.
Actualment, el seu propòsit és comprendre, explicar i transformar. L’escola com a institució és un tot integrat, no la suma de les parts que implica projecte, participació, sistema de comunicació, formació d’equips de treball, etc.
Recrea i reprodueix en els actors socials, certs valors i béns culturals seleccionats en un procés de lluita d'interessos entre diferents grups i sectors socials. Això atorga a l'escola la funció primordial d'assegurar l'accés al coneixement socialment vàlid i la promoció d'aprenentatges significatius.  La funció social de l'escola és la de socialitzar mitjançant l'ensenyament de coneixements legitimats públicament.
Convé tenir un model mental clar:
Convé tenir un model clar del que un vol fer: model explicatiu de l’aprenentatge com a medicació cultural. Es el que surt de fora de l’escola i s’explica en un context i una cultura. S'estableix en el següent esquema:









Comunitat d’aprenentatge
La societat ha canviat molt en el últim segle: l’increment de les tecnologies de la informació i la comunicació i el seu pas a la vida quotidiana han generat innumerables canvis en la societat. L’escola, però, ho s’ha adaptar pedagògicament ha aquests canvis: ha incorporat les tecnologies, si, però no ha adaptar els mètodes pedagògics i les formes d’ensenyar a les noves necessitats de la societats. L’escola no pot continuar sent la mateixa que a la societat industrial, quan els mestres eren la font de coneixement perquè no hi havia més fonts. Avui, les TIC posen tota aquesta informació i molta més a l’abast de tothom i fa que l’educació es trobi davant d’una nova realitat ja que l’alumnat ja no necessita que se li transmetin uns coneixements inaccessibles, sinó recursos per a gestionar, seleccionar i analitzar críticament la informació. És per tot això que el sistema escolar no pot continuar amb els mateixos tipus d’escola, formes d’organització i mètodes d’ensenyament que a la societat industrial, per la qual cosa calen reformes educatives que responguin a les transformacions que s’han donat en tots els àmbits socials. Les escoles han de transformar-se i aconseguir que participi tota la comunitat perquè els alumnes puguin adquirir els coneixements i habilitats que necessiten per a no quedar exclosos.

És en aquests context on apareixen les Comunitats d’Aprenentatge. S’enten per  Comunitats d’Aprenentatge aquella iniciativa socioeducativa que es crea on hi ha la necessitat d’un aprenentatge educatiu a nivell col•lectiu amb la finalitat d’assolit un aprenentatge i capacitats que han de tenir tots els individus. És un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i el seu entorn per aconseguir una societat de la informació per a totes les persones mitjançant la participació de tota la comunitat educativa (familiars, docents, voluntaris, administració...). Els seus antecedents són programes (la major part americans) com l’School Development Program o el Success for all i van aparèixer perquè les escoles feien front a problemes generats fonamentalment per raons de desigualtat socioeconòmica i, en conseqüència, no poden resoldre’s només a l’escola, generant el fracàs escolar dels alumnes. D’aquesta manera, l’objectiu de les Comunitats d’Aprenentatge és impulsat i millorar l’aprenentatge de l’alumnat que per raons de desigualtat socioeconòmica i no per manca de capacitats tenen nivells molt alts de fracàs escolar i abandonament escolar: assegurar l’èxit acadèmic. Les comunitats d’aprenentatge donaran consciència als estudiants de les necessitats que tenen per arribar a l’educació i l’autonomia, evolució i ho farà potenciant i donant suport a l’estudi (biblioteca, ludoteca, lectures tutoritzades, reforços a l’aula)i l’àmbit familiar en els contextos en els que pot treballar per que l’individu assoleixi aquestes capacitats .
Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objectiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació, de manera que aquests coneixements i capacitats que manquen només es poden aprendre en contacte amb la societat. En les Comunitats d’Aprenentatge aquesta participació es concreta en el canvi de l’estructura jeràrquica tradicional de l’escola cap a una escola oberta al barri. Pares, mares, familiars, voluntaris o qualsevol persona de l’entorn proper a l’escola que hi estigui interessada entren a formar part, junt amb el professorat, dels òrgans directius de l’escola, de manera que la supervisió i coordinació del projecte es porta a terme amb la participació de tots els sectors implicats, per sobre d’una direcció unipersonal. Per a la gestió i organització del centre educatiu a tots els nivells, es creen comissions mixtes (formades per professorat, familiars, voluntaris...) que desenvolupen tasques concretes, des de les presa de decisions referents al projecte educatiu de centre o als continguts del currículum que cal prioritzar fins a l’organització de festes o altres activitats lúdiques.

Les Comunitats d’Aprenentatge són, per tant, INCLUSIVES i lluiten per aconseguir un increment d’autonomia i una integració i èxit de totes les persones amb risc d’exclusió a l’àmbit acadèmic, responent a les necessitats socioeducatives de tothom. De fet, el projecte s’està mostrant com una experiència d’èxit a les 17 escoles de l’estat espanyol (6 a Catalunya, 7 al País Basc i 4 a l’Aragó) on s’està portant a terme.


Projecte Educatiu Institucional o Projecte Educatiu de Ciutat (PEC)
El Projecte educatiu de Ciutat (PEC) és una eina de maneig educatiu que consisteix en la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa amb ajuda de la participació ciutadana, la planificació estratègica i la coresponsabilitat social en l'educació formal, no formal i informal.  Aquest projecte és la posada en marxa i la iniciativa per la transformació de la ciutat en Ciutat Educadora, on intervenen tots els agents socials per tal de portar a terme un objectiu comú: crear un compromís en tots els ciutadans per tal de que es comprometin a actuar en el desenvolupament de projectes i accions educatives. Perquè sigui consistent ha d'incloure l’anàlisi de context (On som?), trets d'identitat (Qui som?), finalitats I grans objectius (Què pretenem?), una estructura organitzativa (com ens organitzem?) i un funcionament efectiu (Com en va?).

Els objectius són:
1. Desenvolupar projectes integrals d’educació en xarxa que integrin les aportacions de les famílies, les escoles, les entitats culturals, les associacions i les empreses educatives, el món del treball i els mitjans de comunicació.

2. Construir la xarxa educativa de la ciutat amb l’ajuda de projectes educatius de proximitat amb un gran projecte col•lectiu que comparteixi  tota  la  ciutat.

3. Contribuir a millorar l’èxit escolar i la igualtat d’oportunitats educatives per a tothom.

4. Augmentar la capacitat de les institucions educatives formals i no formals per educar en la diversitat.

5. Continuar educant per a la ciutadania inclusiva i solidària.

Les funcions del Projecte educatiu de ciutat són:
» Construir una xarxa educativa integrada
» Informar de tot allò que és rellevant per a l'educació a la ciutat i visualitzar-ho
» Marcar tendències en l'acció educativa
» Coordinar i dinamitzar processos educatius per optimitzar recursos a partir de la col•laboració institucional.
» Cohesionar territoris educatius a diferents escales
» Detectar nous problemes i buscar maneres de donar-hi resposta

El PEC, per tant, és una iniciativa inclusiva que necessita la col•laboració de la societat per no només millorar l’educació i l’ensenyament dels futurs ciutadans, sinó per garantir el progrés de la societat. Com defensava Dewey, s’han d’unir les dimensions individual i social per tal de crear una societat democràtica, fomentant la participació de la societat a l’educació. L'escola ha de ser un espai de producció i reflexió d'experiències de la vida social que permet el desenvolupament d'una ciutadania plena  i un procés d'alliberament de la intel•ligència, per la qual cosa cal la col•laboració de els agents socials que mostrin als alumnes l’exercici de la democràcia.




Programa Aprender en casa - Homeschooling
En països com els Estats Units ha sorgit una nova modalitat educativa: formar als fills al propi hogar, el conegut homeschooling. A Espanya s’identifica la educació obligatòria amb l’escolarització obligatòria, de manera que la Fiscalia persegueix els casos de nens no escolaritzats. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb un major nombre de famílies que opten per aquest tipus d’educació amb un nombre aproximat de 2000 famílies que prefereixen educar als seus fills a casa que a l’escola. Aquestes famílies reclamen el dret constitucional i preferent dels pares a triar l'educació que desitgin per als seus fills i, per un altre, argumenten que la Constitució no obliga a escolaritzar sinó a proporcionar una educació bàsica, la qual pot obtenir-se sense necessitat d'acudir a l'escola.
  
A Estats Units el homeschooling existeix des dels anys 70, des de que el pedagog John Holt va començar amb les seves teories de desconfiança educativa de les escoles, inspirat per les teories franceses de la desescolarització.
Les famílies que eduquen a casa se senten fins i tot amb el dret de reclamar la devolució de les taxes d'impostos corresponents a l'escolarització que estalvien a l'Estat. No obstant això, els nord-americans són més proclius a rebutjar beques i ajudes institucionals semblants, ja que aquestes podrien obligar-los a seguir un currículum oficial amb el qual tal vegada discrepin en assumptes morals i religiosos. A Estats Units, “un dels motius principals per educar a casa és eludir la intervenció ideològica per part del govern, no eludir el pagament d'impostos”
Des d'aquesta concepció més àmplia de ciutadania, la diversitat és més tolerada i respectada, no suposa cap amenaça a la unitat o a la cohesió social. A Europa són varis els països que reconeixen el dret a l'escolarització a casa: Noruega, Finlàndia, Eslovènia, Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, Àustria, Hongria, Itàlia, França i Portugal. També en altres continents hi ha països on el homeschooling és una opció emparada legalment: Austràlia, Nova Zelanda o Indonèsia, per exemple.
Aquest sistema és conegut com flexischool: un model mixt que no combrega amb alguns aspectes de l'escola, però que no es tanca en banda a tot el sistema escolar. Aquests aspectes varien segons cada família: un excessiu nombre d'hores continuades fora de casa, l'estrès lligat a les exigències de l'aprenentatge escolar, la violència o agressivitat que es respira en alguns ambients escolars, l'homogeneïtat d'edats a les aules, les elevades ràtios d'estudiants per professor, etcètera. No obstant això, presenta certs avantatges com el treball en equip amb les institucions, la millora d'una oferta educativa de qualitat, el seguiment i l'avaluació de cada estudiant i una major socialització. En el Regne Unit, aquest model ha evolucionat cap a una combinació entre el homeschooling i l'assistència a l'escola per a l'aprenentatge de certes matèries.
No totes les famílies coincideixen en el seu mètode de homeschooling. Es donen diferents estils −alguns més dirigits que uns altres− i diferents circumstàncies: nombre de fills, ocupació i interessos dels pares, etcètera. Alguns utilitzen llibres de text escolars i uns altres elaboren els seus propis continguts curriculars, però en general no és necessari dedicar tant temps al treball intel•lectual i a l'estudi per aconseguir les mateixes metes que a l'escola. Això permet que els fills s'involucrin molt més en les tasques familiars i que adquireixin un altre tipus de coneixements i habilitats molt útils per a la vida quotidiana. La pràctica del homeschooling també suposa per als pares un intens aprenentatge, no solament pel fet de posar al dia els seus coneixements sinó perquè els ajuda a desenvolupar-se com a persones. Al marge dels diferents estils d'aprenentatge, les famílies coincideixen, en general, en afirmar que la formació dels seus fills com a persones, no solament com a estudiants, i la millora de la convivència familiar són els dos assoliments principals del homeschooling.

Els homescholing permet que els alumnes rebin el tipus d’educació que els seus pares desitgen, però per tal de que els infants rebin una educació i puguin tenir un aprenentatge adient cal que els pares tinguin uns coneixements pedagògics. La manca de coneixement en l’àmbit pedagògic per part dels pares pot causar que els nens tinguin una mala base i no siguin capaços de desenvolupar correctament les seves capacitats i competències que l’ajudaran en la recerca i l’assoliment del coneixement. D’altra banda, tampoc podran desenvolupar unes habilitats socials plenes que garanteixen una bona comunicació, la participació, el treball en equip o una interdependència funcional, causant la individualitat de l’individu que pot arribar a l’exclusió social.