Passat particular: L'escola (11/10/2011)

Ahir a la nit(11/10/2011)  vaig veure que feien a TV3 un programa que mai havia vist: Passat Particular. Per la meva sorpresa, l'emissió d'ahir tractava el tema de l'escola, més concretament, de l'escola durant la república de la mà de dos descendents de mestres d'aquella època. La primera protagonista, la Teresa Gimpera, fa memòria del viatge cap a l'exili amb la seva mare (mestra republicana) a càrrec d'un centenar de nens. El segon, l'Adrià Homs, rebesnét del germà de Ferrer i Guardia, no tenia gaire coneixement del seu rebesavi i intentarà trencar el silenci familiar per saber com es va viure la seva història dins de casa.

La Teresa Gimpera, filla de mestres republicans, explica l'exili de la seva mare desprès de la Guerra Civil (1936-39) cap a França, quan ella tenia només tres anys. La primera parada que recorda va ser a Tordera, el poble dels seus avis materns. Viatjaven ella, la seva mare, el seu germà i cinquantena de nens andalusos dels quals no recorda el motiu del seu exili, segurament fugien de bombardejos, la fam i la por. El segon record té lloc a Figueres, una nit en al que sonaren alarmes de bombardeig i van haver d'amagar-se tots junts a un bosc. Estirats a terra, la seva mare els va tapar amb una flaçana. En creuar la frontera, van viatjar en tren duratn tres dies i tres nits fins Pas de Calais. Durant aquells anys, la Núria, la mare de la Teresa, va crear les colonies infantils per tal de poder protegir els nens i donar-los una educació digna i de qualitat, ja que molts nens van haver d'anar a l'exili a mesura que avançava l'exercit, deixant enrrere la familia. Camp de concentracio al Rosellonès.

La Teresa va educar-se a l'Acadèmia Núria (l'escola fundada per la seva mare a Barcelona) fins als 14 anys, quan els seus pares van ser depurats pel regim franquista.  El seu pare, en Perfecte Gimpera es va formar com a mestre a l'Escola Normal de Girona i va coneixer la seva dóna, la Núria, una dóna molt positiva, treballadora, seria i dura al diari de l'escola d'estiu l'any 1931. Treballaren a Igualada a l'Ateneu igualadí, fundat per un grup obrer al 1963. En aquest ateneu proporcionaven institució progressista i ensenyament per a noies en formació artísitica. Cap als anys 30 el referent educatiu era la República, de manera que l'escola innovà a la vegada que aquesta per aconseguir societat igualitaria.

D'altra banda, l'Adrià Homs, descendent de Francesc Ferrer i Guardia (el rebesavi de l'Adrià era el germà de Francesc) no sap que el seu ascendent va ser un pedagog revolucionari. L'Adrià estudia per a mestre, és una tradició familiar ja que la seva mare també ho era. Comenta que el fet que l'assassinesin va fer que Ferrer i Guardia fos un mite, tot i que va ser l'introductor a Espanya de la coeducacio i la laicitat. Durant l'exili, l'avi de l'Adrià va haver de cuidar els fills del seu germà ja que ell marxà a París i s'ho va demanar donada la estreta i especial relació que tenien.

Pere Sola, expert en la matèria de Ferrer i Guardia, comenta que els dos germans eren lliurepensadors i anticlericals però discutien en el tren temes tabu. Sempre s'ha qüestionat molt el paper de Ferrer i Guardia com a pare pel fet de no emportar-se a les seves filles amb ell a París, però en aquest documental es descobreis gràcies a un llibre que encara qetenia pots diners va fer tots els seus esforços en reunir diners i anar a veure les seves filles a Australia. També descobrim que va tornar perquè li va demanar la seva familia, no per fer una revolta anarquista per tractar de canviar el món, com es pensava la gent.